El món torna a la infàmia

Fa gairebé un segle, el món va viure una de les majors infàmies de la història. Els criminals van construir murs ben alts per a tancar dins d’un barri a grups de persones, privant-los de qualsevol dret. Van ser els nazis, llavors, els que van construir els guetos per tancar els éssers humans que havien comès el greu delicte de ser jueus.

Dins dels guetos, no hi havia menjar. Les famílies morien de fam o es veien abocades a vendre tot el que tenien (possessions i dignitat) per aconseguir aliments. Els jueus estaven desprotegits, sense drets, sense capacitat per alçar la veu, sense hospitals ni cap mena d’assistència. Les metralletes o les porres, de tant en tant, els recordaven quins eren els criminals que imposaven la seva llei.

Si visitem Varsòvia, Budapest, Praga o Cracòvia, encara podem veure les restes d’aquell malson. Les fotografies, els rastres dels murs, els monuments, els memorials..., Europa s’ha afanyat a mantenir ben viva la memòria d’aquella massacre perquè mai més ningú tornés a cometre aquests crims.

Potser Europa ha fracassat. Perquè Europa no ha pogut evitar que durant decennis les infàmies continuessin. Països de tot el món han patit les conseqüències de criminals, de genocides i assassins que han governat sense escrúpols.

Però ara no parlo de tot el món. Ara ja sabeu que parlo de Gaza. Els palestins pateixen el tancament, la fam, la persecució i les bales enviades per un salvatge que governa Israel. Netanyahu i els líders polítics israelians que el sostenen estan cometent un genocidi que està a l’altura del comès amb els guetos nazis. Crec que cada vegada hi ha menys dubtes, si és que n’hi havia cap. Matar un poble, massacrar innocents, destruir ciutats o assassinar nens és un genocidi, no té un altre nom.

I, arribats a aquest punt, crec que tots ens hauríem de preguntar què fem per evitar-lo. Segur que podem fer alguna cosa més. Però encara estic molt més segur que els nostres partits polítics, els Ajuntaments, Diputacions i Generalitat poden fer molt més del que fan. I segur que l’Estat i Europa poden i han de fer alguna cosa més.

Tots hem de fer una crida a la sensibilització i a l’acció. Hem de fer una crida a protegir els drets humans, la dignitat i la vida de les persones. Hem d’assenyalar i posar límits als criminals, a Netanyahu i a tots aquells líders i partits polítics, israelians o europeus, que li donen suport. Hem d’actuar sabent que no volem, en cap moment futur, avergonyir-nos per no haver fet alguna cosa més.