Santa Coloma a les fosques
Al voltant de les 12 del migdia del dilluns de “la gran apagada” estava esperant el bus per anar a l’estació de Sant Andreu i allà agafar el tren cap a Cardedeu.
De cop vaig decidir tornar a casa. I, en conseqüència, així, sense saber-ho, per pocs minuts, em vaig estalviar quedar aturat en qualsevol lloc del trajecte a dins d’un tren de Rodalies ple de gent. Sort que no varen tenir altres milers i milers de persones.
Si he de fer cas al que vaig escoltar en diferents moments i en diferents carrers de Santa Coloma, un bon grapat de persones va enfocar les seves malediccions pel que havia passat, en direcció a Putin, el president de la Federació Russa.
Escoltant la ràdio del cotxe, vaig sentir que una senyora de Madrid, corria espantada per l’avinguda Castellana dient que l’apagada era el principi de la 3a guerra mundial.
Potser en feia un gra massa, però el cert que la gran majoria, teníem una certa preocupació, si més no.
La reacció de molts colomencs, com la de molts altres ciutadans de la península i del Sud de França, va ser sortir de casa per buidar els prestatges dels supermercats. Mai se sap.
Però també cal dir que, a les mateixes hores, les terrasses dels bars, arreu de les ciutats, van estar força plenes al llarg de tot el dia. En fer-se fosc, es van anar buidant ràpidament i quan la foscor era total, la veritat és que l’aspecte de la ciutat era força angoixant.
Pels carrers, molt de tant en tant, es podia veure la llanterna encesa d’un mòbil portat per algú que evidenciava força ganes d’arribar al més aviat possible a casa.
A casa, mentre passaven les hores, els ciutadans tenien força coses sobre les que reflexionar i fer-se preguntes. És veritat que a primera hora de la tarda es va anunciar que tot i que es desconeixia la raó de l’apagada, aquesta se solucionaria en 6 o 8 hores, com a màxim.
La pregunta és per què el president del Govern espanyol, i el de la Generalitat en el nostre cas, no van comparèixer davant la ciutadania per tranquil·litzar-la. Per dir la veritat: hi ha un problema, encara es desconeix el seu origen i ja s’està arreglant.
Als ciutadans els calien missatges de calma per trencar pors i no donar armes a aquells partits franquistes, vells i nous, que juguen a potenciar la por i la desconfiança dels ciutadans envers les institucions democràtiques.
Pedro Sánchez i Salvador Illa es van equivocar molt. Els hi va mancar sensibilitat i ells ho saben.
Per cert, la gran apagada de l’altre dia, no és un cas únic.
Anys enrere, no gaires, es va produir als Estats Units i va afectar 55 milions de persones.