Contradiccions del segle XXI
Pujo a l’avió. Cua llarga. Complicat, situar a tothom. Els espais estrets, massa estrets. Ens tracten com a sardines que hagin de situar en una llauna. Tornem a casa. La Setmana Santa s’ha acabat. Així és el turisme del segle XXI pels que no som rics. Abans de seure, però, miro el mar de caps que tinc davant de mi (estic a la penúltima fila).
I una idea que m’assalta de cop: quantes d’aquestes persones som de les que protestem per la proliferació de pisos turístics o estem en contra de la gentrificació de les ciutats i la falta d’habitatge?
Quants d’aquests viatgers ens enfadem per l’excés d’emissions dels avions o per l’abús en l’ús d’energies fòssils?
Observo bé, per si els meus prejudicis em deixen detectar possibles viatgers (companys de viatge ideològic). De seguida observo parelles, grups d’amigues i amics, o famílies que encaixen en el marc (de prejudicis). Segur.
Una bona part de l’avió, segur que estem en contra de la gentrificació, però hem anat a passar un llarg cap de setmana a alguna ciutat europea (que maca, per cert!).
Pensem-ho bé. Primer, se’m venen al cap algunes màximes (ideològiques): el nombre de pisos turístics s’ha de limitar; estic convençut que el tren ha de substituir en bona part l’ús dels avions; s’ha de posar mesures que evitin la gentrificació del centre de les ciutats. Però, de cop, m’assalten altres (realitats): si tot això fos possible, almenys la meitat de l’avió que torna cap a Barcelona i no podríem viatjar.
La limitació en la possibilitat de viatjar afavoreix als que més diners tenen. Si llogar un apartament (per Booking, posem per cas) no és possible i hem d’agafar un hotel, si no hi ha bitllets de baix cost en avions, si no hi ha una indústria dedicada a oferir serveis a preus assequibles a les ciutats, una família no podrà viatjar a conèixer Berlín o Copenhaguen o Budapest.
(I, per no complicar-ho més, ja no parlo del problema pels treballadors en empreses dedicades als serveis turístics).
El segle XXI està ple de contradiccions ideològiques. Una: turisme-fòbia o volem-fer-turisme?
Però, n’hi ha d’altres també molt importants: en educació, en política internacional, en energia, en urbanisme, en IA, en l’ús de la tecnologia...
El que és claríssim (per a mi) és que les contradiccions s’han de discutir obertament i la ideologia (sempre) ha de deixar pas a les dades, a les evidències empíriques, a la realitat (difícil, ja ho sé, tenint en compte la manipulació a què estem sotmesos).