Des de les grades de tribuna del Nou Municipal, les coses es viuen de diferent manera. L’afició de la Grama vol aplaudir i certament ho fa amb ganes quan la jugada de l’equip surt be, encara que no sigui de gol. Lluny de les cabines de premsa i de la llotja, tot es viu diferent.

La Grama va guanyar 1-0 al Vilafranca i des de la grada els aplaudiments en acabar el partit eren d’alegria i d'alleujament perquè el patir s’havia acabat. Com va fer a L’Escala, Roger García va marcar de cap en començar el partit. Això, aquesta temporada, es sinònim de victòria: va passar a casa contra Mollerusa, també. Contra els penedesencs ja és la tercera vegada que passa.

L’equip de Jose Solivelles va començar bé, trenant jugades, buscant la porteria contraria i tenint tímides ocasions de gol. Suficient perquè els espectadors creguessin que seria un partit còmode. Roger García està en gràcia, és el màxim golejador de l’equip amb tres dianes i qui porta el joc. I mentre ell va aguantar la cosa va anar bé. El primer temps de la Grama va ser bo, l’equip es mereixia anar guanyant i el marcador, per curt, no feia justícia a la superioritat blava.

Els colomencs no van aprofitar les ocasions creades durant primer temps i els vilafranquins a la segona part van sortir amb més ganes, més ambició i més perill. Poc a poc els quadribarrats es van apoderar de la pilota i van buscar la porteria del parapenals Sergio Fernández.  I ho van fer amb perill.

Van ser quaranta-cinc minuts d’uis! continus, de patiment i de joc d’anada i tornada. El Vilafranca va enviar dues pilotes als pals i Sergio va fer tres aturades de molt de mèrits a xuts que buscaven clarament el gol. La grada patia perquè es veia venir l’empat i xalava en les poques jugades en que els davanters locals s’apropaven a la porteria d’Álvaro García, qui va treure una mà excepcional per salvar una pilota que, de rebot, semblava que entrava i que hagués donat la tranquil·litat.

Els aficionats volen aplaudir l’equip, volen guanyar, però també veure jugades trenades, centrades amb perillositat... i volen veure el seu equip dominador sobre el camp. Diumenge, van quedar contents amb el resultat i de la primera part de l’equip; però el patiment de la segona meitat preferirien estalviar-se’l.

La Grama va sumar els tres punts que li permeten apropar-se a només dos punts de la zona de play off i la victòria –segona consecutiva per primer cop aquesta temporada- donarà moral per visitar diumenge la Muntanyesa al municipal de Nou Barris. També ha servit, donat els resultats que hi va haver aquesta jornada 10, per no complicar-se l’existència en un grup en què la igualtat entre els equips es manifesta. La Grama mira cap a dalt i això és el  que es colia.