La plaça de l’Ajuntament, que curiosament no consta que s’hagi dit mai així, és la que hi ha hagut sempre al davant de la casa consistorial. Els documents històrics colomencs són gairebé inexistents i alguns historiadors del segle passat tenen mancances i errades de certa consideració.

A principis del segle XIX, la casa de l’edifici consistorial ja tenia una plaça al davant que es va dir de la Constitución, després de la proclamació de la PEPA el 19 de març de 1812, la primera constitució espanyola. En aquells temps convulsos, tot i que popularment se l’anomenava plaça de la Vila o la Plaça, va simultaniejar ambdòs noms depenent del gir polític a Madrid. Segons les fonts publicades, al 1875 l’edifici consistorial estava en mal estat en l’emplaçament darrera Can Ripa i al costat del carrer de la Plaça, l’actual Safareigs. 

L’Ajuntament compra part dels terrenys de l’era de Can Pascali, que estava situada al turó del Pedró, una elevació a 33 metres  sobre el nivell del mar, per construir-hi escoles oper a noies i dependències per l’ús administratiu i en els terrenys sobrants del davant, es configura la nova plaça. Des l’aleshores, aquest espai va ser conegut com Era de Can Pascali i després batejat com plaça de l’Era i després plaça de la Constitució. Al 1923, l’alcalde Emili Isern, a proposta del regidor Serra Miquel, proposa i accepta un canvi de nom més profund: plaça de Catalunya. Era el 24 d’agost de 1923.

La iniciativa va durar poc, ja que el 2 d’octubre -només 37 dies després, el comandante del puesto de la Guardia Civil de Badalona, entra a l’Ajuntament, ordena a l’alcalde Isern que convoqui sessió urgent extraordinària del Ple municipal i destitueix tota la corporació atenent el Real Decret de 30 de setembre emès pel nou govern de Miguel Primo de Rivera  en l’inici de una dictadura que va durar fins al 1930. En eleccions preparades, al dia següent s’escull alcalde Francesc d’Assís Saladrigas Estadella.

En el decret, s’obliga a rotolar tots els carrers en castellà. La plaça seguirà amb el nom de Constitución, fins l’any 1931 en què, amb la caiguda de la monarquia, es va passar a dir plaça de la República (2-3-31) fins al final de la guerra.

En acabar la guerra civil, el govern franquista escollit a dit va posar-li el nom de plaça Nacional (12/4/39) fins que al 1979, el primer ajuntament de la nova democràcia va recuperar l’actual nom: plaça de la Vila (29/6/79).        

Foto: La plaça abans de 1900 i la vorera de la carretera de Sant Adrià.