Per començar, un aforisme sobre Déu: 
-Exigeixo a Déu que existeixi! És el mínim que se li pot demanar. 

Ara cinc aforismes sobre les frases tòpiques:
-Algú ha de fer la feina bruta: això és el que sempre diuen els malparits que fan la feina bruta. 
-Era un home de principis: mai no acabava cap feina.
-Ets allò que menges, de manera que, si un dia no prens res, aquell dia no ets ningú.
-Les rates són les primeres que abandonen el vaixell quan comença el naufragi. D’acord. Tothom ho diu i, per tant, deu ser veritat. Però on van? D’això, ningú no en parla. Neden fins a la costa llunyana? Ocupen un lloc reservat als bots salvavides? Van a viure al fons del mar?
-D’una pel·lícula de Woody Allen: “Viu cada dia com si fos l’últim dia de la teva vida i algun dia l'encertaràs”. No falla: si a una frase lapidària hi afegim una obvietat el resultat fa riure. 

Un aforisme autobiogràfic:
-Vaig conèixer un imbècil quan jo era jove i l’imbècil també. Molts anys després, vaig retrobar-lo i no havia canviat gens. Li vaig dir: “no has canviat gens”. S’ho va prendre com un elogi.

Ara tres aforismes sobre la nostra història:
-La gent de l’Edat Mitjana no podia ni sospitar que el futur anomenaria Edat Mitjana la seva època. 
-Nosaltres coneixem la nostra època com a època contemporània, però amb quin nom la coneixerà el futur? 
-Les èpoques, les bategen els historiadors del futur, de manera que la gent mai no sap en quina època viu. Així va el món. 

Ara tres aforismes sobre el país dels morts:
-Al país dels morts, les llengües mortes són llengües vives.
-Al país dels morts, els diners brillen per la seva absència.
-Del país dels morts, ningú no en torna... si no és que hi ha anat de visita com Dante. 

Un aforisme sobre la sospita:
-Els abstemis em semblen sospitosos. Sospitosos de què? No ho sé. I això me’ls fa semblar encara més sospitosos.

Un aforisme sobre la sinceritat:
-La sinceritat és perillosa: un assassinat pot ser -perfectament- un acte d'autèntica sinceritat.

Un sobre la reencarnació:
-No crec en la reencarnació; però si n’hi ha a la pròxima vida vull ser funcionari. Més ben dit, funcionari als matins i poeta a les tardes.

Ara tres aforismes seriosos de contingut polític:
-Si us obliguen a triar llibertat o igualtat, sense cap mena de dubte, trieu llibertat i igualtat. Amb una mica de fraternitat, si pot ser. 
-La frustració més gran dels dogmàtics seria que la gent els fes cas: deixarien de ser els únics que tenen la llum i la raó. 
-Els conspiradors només són anomenats així si conspiren contra el poder i, a més a més, perden. Si conspiren des del poder o guanyen ja no són conspiradors.

Ara tres aforismes que parlen alhora de mi i de vosaltres:
-Quan parles dels altres, parles de tu; quan parles als altres, et parles a tu.
-Sóc una persona atípica. Com tothom.
-Parlo per experiència. Com tothom.

Un aforisme sobre les generacions:
Cada generació soluciona els problemes de l’anterior i crea els problemes de la següent. Així va el món.

Un sobre els enemics:
-No tenir enemics està bé; però no tenir cap enemic és una mica exagerat.

Un sobre els consells:
-Quan algú demana consell, és que vol confirmar una decisió ja presa.

Ara dos aforismes narratius:
-Era un periodista tan professional que va vendre la seva ànima al diable a canvi d'entrevistar-lo.
-Era una persona tan poc puntual que el dia del seu propi funeral va arribar a misses dites.

I per acabar, tres aforismes sobre els aforismes, per acabar-nos de familiaritzar amb el gènere literari de l'aforisme, en el ben entès que cada aforisme és un comprimit literari. Fan així:
-L’aforisme és l’art de dir molt en poques paraules.
-La xerrameca és l'art de no dir res amb moltes paraules. 
-Ho sé del cert: en alguna banda, es troba un petit pensament que explica tots els secrets de l'existència; però on s’amaga? A la platja de quin mar? Al peu de quines muntanyes? Al país de quina gent?