La situació immobiliària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha deixat de ser un misteri. Les darreres pujades europees d’interès han suposat l'elevació ininterrompuda d’indicadors relacionats amb l’habitatge, com és el cas de l’euríbor, la referència per la gran majoria d’hipoteques, les quotes de les quals s’han disparat. De fet, s’han elevat en 100 de les 112 ciutats més habitades d’Espanya. Pel que fa a l’alternativa, els municipis propers a Barcelona han reproduït el seu mercat tensat pel turisme, el qual també ha disparat els lloguers. Així doncs, el mercat immobiliari s’ha disparat per ambdues bandes.

Les diferències fonamentals entre hipoteques i lloguers, però, encara els fan molt diferents. Per exemple, no tothom té a la seva disposició abonar el 20 per cent del preu total d’un habitatge, condició indispensable per accedir a una hipoteca. Un fet que, a més, es dispara en les zones humils. És per això que la taxadora Uve Valoraciones ha fet un estudi on analitza si és millor llogar o comprar en els municipis més habitats. Dels 112, en 71 continua sent més favorable llogar, ja que la despesa en la quota hipotecària en relació amb la despesa en el lloguer supera el 75 per cent. Santa Coloma es troba molt per sota d’aquest indicador (62,8) el qual troba més favorable comprar que no pas llogar.

Segons José Carlos Miranda, gerent de la immobiliària colomenca Fincas Mirafer, “la gent tendeix cada vegada més a comprar”; tot i això, detalla que ho fa “perquè no hi ha lloguer disponible”. Jordi Rubio, de Finques Rubio, coincideix: “quan ofertem un pis per llogar, s’esgota ràpidament”. De fet, admet que “no tothom està en disposició de comprar un pis”, però que darrerament “hi ha poca oferta de lloguer”. D’aquesta forma, es completa la paradoxa colomenca: els indicadors marquen una tendència molt favorable a comprar, però tothom busca llogar. Una tendència que situa la ciutat encara molt lluny de desempallegar-se de l’estigma de ciutat dormitori.