L’Aula d’Extensió Universitària va començar el passat 6 de maig el programa d’activitats d’aquest mes. La primera sessió va estar dedicada a posar en valor la tasca de tres alumnes de segon de Batxillerat que van presentar, davant una sala plena, els seus treballs de recerca.

La primera exposició, titulada Aeternus dialogus cum Graecia et Roma, la va oferir la Laura Ruiz i la Marta Gonzálvez, estudiants de l’INS Numància. Les ponents van parlar de l’afecció del llatí i el grec, defensant que aquestes llengües no han mort. Per argumentar-ho, van començar a mostrar exemples de llatinismes com les paraules referèndum (en l’àmbit polític) i mea culpa (en l’àmbit religiós). Seguidament, van passar als mites que, com el de Narcís i Eco, s’utilitzen de forma recurrent en el vocabulari actual. Després, van posar l’accent en altres àmbits com els arquetips, amb el Taló d’Aquil·les; la publicitat, amb el logo de Nike; els mitjans de comunicació, amb el diari britànic Reuters que demostra com la llengua surt de la Península; i el cinema, amb la pel·lícula de Troia. Per finalitzar la intervenció, les alumnes van reproduir als assistents la part pràctica: la creació d’un anunci publicitari d’una beguda energètica, amb elements grecoromans.

La segona presentació, titulada Pena de mort: el debat sobre un càstig irreversible, va ser exposada per l’Iker López, estudiant de l’INS Terra Roja. El ponent va iniciar amb una dada que va sorprendre els assistents: el 2024 es van executar a més de 1500 persones mitjançant la pena de mort. En l’actualitat, 57 països continuen aplicant aquest càstig sense cap mena de restricció, fet que provoca un debat que qüestiona el dret a la vida en societats democràtiques on aquesta pena s’ha abolit. L’alumne va fer un repàs cronològic per diferents etapes, des de les civilitzacions antigues amb el codi d'Hammurabi (l’ull per ull) fins al segle XX amb el trasllat de les execucions públiques (per exemple a la plaça del poble) a espais privats. Paral·lelament, va explicar que es va crear i va evolucionar el moviment abolicionista que defensava la humanització del càstig i la capacitat de reinserció social. A continuació, l’Iker va posar el focus en el caràcter morbós de la societat que a través de les xarxes socials converteix la figura del botxí, que suposadament només compleix ordres de l’Estat, i l’elecció de l’últim sopar abans de morir en pur entreteniment. En aquest sentit, la part pràctica va consistir a analitzar el debat de l’aplicació de la pena de mort a les xarxes socials, amb casos reals com l’assassinat de l’activista estatunidenc Charlie Kirk.

Per acabar l’acte, una representant de l’Aula d’Extensió Universitària va agrair la feina dels joves i els va obsequiar amb un llibre per conèixer de prop la immigració a Santa Coloma: Vidas Truncadas de Chelo i Diego Arroyo.