L'alerta del grup municipal del PP, dirigits al consistori i a l'AMB, va obrir una instància en el qual se sol·licitava informació sobre la legalitat d'unes obres que s'estaven fent a la mesquita de Can Zam, establerta des de l'any 2007. A més, s'incloïa en la petició informació sobre una colònia de gats existent en la zona.

Quan els serveis municipals van ser coneixedors dels fets, es va decretar la paralització de les obres i la recessió al que hi havia anteriorment. Les fonts municipals indiquen que el decret de cessament i desmuntatge de les intervencions realitzades té data anterior a la instància presentada pels populars.

Segons va declarar a El mirall.net Omar Jbar, secretari del Centre Cultural Islàmic Attauba, entitat que gestiona aquesta mesquita, “volíem posar un sostre que ens cobrís del sol i canviar el sòl adossat perquè les pluges ens ho havien inundat tot”. No se'ls va ocórrer sol·licitar el corresponent permís, especialment perquè es tracta d'una concessió municipal i es troba en terreny públic del parc. “L'Ajuntament ens va notificar que havíem de cessar les obres i vam parar. No volem problemes amb ningú”.

La qüestió, que es va airejar en articles de premsa i debats en el ple municipal de febrer, no tenia més substància, però sí que va posar sobre el tapet la situació religiosa a la ciutat com a punt de debat electoral. A poc més d'un any dels comicis municipals, comencen a obrir-se temes fins ara inexplorats per a intentar esquerdar la majoria absoluta dels socialistes, atès que la desaparició de Ciutadans elimina a aquest partit de l'equació.

Finalment, el debat plenari es va quedar en prec del PP i en una reafirmació de les diferents postures.

L'oratori musulmà, un difícil problema amb 20 anys d'història

Els baixos d'un local en el 114 del carrer de Anselm de Riu es van convertir en el primer oratori musulmà de la ciutat. El conflicte el van generar alguns veïns del mateix edifici que van buscar suport en la resta de la ciutat esgrimint la pancarta: “Veïns apollen al barri -No volem un altre Fondo”-.

Les protestes eren gairebé diàries i en suport de la llibertat de culte es van alinear des del Centre d’Acolliment diversos partits, alguns en l'oposició municipal, que van contraatacar amb una altra pancarta “Siuspplau, silenci per als que estan resant”. La cridòria, les protestes i els suports, fins i tot algun atac físic violent, es van succeir amb els mossos com a intermediaris.

La solució del govern local de Bartomeu Muñoz va ser traslladar l'oratori a l'actual parcel·la de Can Zam en el vial del riu. La construcció de la mesquita es va fer amb donacions i el treball dels fidels. L'obertura del carrer Anselm de Riu fins al passeig de Can Zam, en la cantonada del qual està situat, li ha donat una major visibilitat a l'est pel centre de culte.

25 entitats de cinc cultes diferents, registrats en la ciutat

En Santa Coloma hi ha registrades oficialment -segons dades facilitades pel consistori- un total de 25 entitats de culte religiós que pertanyen a cinc religions diferents. L'Església catòlica romana és la que disposa de major nombre de centres de culte i els seus són també els més grans i visibles, l'Església Major és l'exemple evident. En total hi ha vuit esglésies repartides per la ciutat, encara que s'agrupin diverses sota el control d'un mateix rector.

Per quantitat, són les esglésies evangelistes les que tenen major nombre d'entitats. No obstant això, les 11 institucions tenen entre si algunes diferències, tant en el nom com en el seu funcionament. L'Església Cristiana Xinesa, el Centre Cristià Àgape o l'Església Evangèlica El Poder de Déu són tres d'elles. A continuació estan el culte islàmic, amb dues entitats, i els Testimonis de Jehová, també amb dos salons. Finalment, la comunitat sikh té una institució que fomenta el sikhisme.

Amb tot, en Santa Coloma hi ha fidels d'altres religions que no tenen, almenys registrada, cap entitat en Santa Coloma. El judaisme, el budisme, el taoisme, l'hinduisme i altres no estan representats.

Actualment, existeix un altre oratori musulmà al carrer Pirineus. A més, se celebren els cultes de la fi de Ramadà (aquest divendres 20) i la Festa del Xai que la comunitat del Raval celebra multitudinàriament en el Nou Municipal de la Grama.

Fotos: A. F /C. A