L'Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns 20 de gener el colomenc Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d'Esquadra, l'exsecretari general del Departament d'Interior Cèsar Puig, l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i la intendent del cos Teresa Laplana, pels fets del 20-S i l'1-O del 2017. La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió. i quatre de presó i 11 d'inhabilitació a Laplana per sedició.

El ministeri públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu "ineficaç" de l'1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista. És el judici més important de la història del Mossos d'Esquadra. 

El judici se celebrarà entre aquest 20 de gener i el 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins. Es farà a la seu que l'Audiència Nacional té a un polígon industrial de San Fernando de Henares, a uns 20 quilòmetres de la seu principal del centre de Madrid.

La primera setmana del judici servirà per a les qüestions prèvies i les declaracions dels quatre acusats, mentre que la última serà per a les conclusions definitives i els informes finals. Entremig, i durant quatre setmanes, està prevista la declaració d'un centenar de testimonis, bona part dels quals ja ho van fer al Tribunal Suprem durant el judici contra els polítics independentistes.

La passada sentència del Procés anomena en 14 ocasions el nom del major Josep Lluís Trapero, implicat en converses, situacions i consideracions diverses que, en conjunt permeten pensar que la seva posició en el judici contra ell que començarà el 20 de gener començarà amb una gran desavantatge, ja que en el relat de la sentència la seva posició com a col·laborador del secessionistes es dona per provada, tot i que, curiosament, se’l jutja a part. A ell també se l'acusa ara de rebel·lió, delicte que va quedar descartat en la sentència del Procés als polítics i activistes però que, paradoxalment, se li continua imputant a Trapero.