La Grama es complica la Lliga perdent a casa amb el cuer
Un Vic que no havia guanyat encara a domicili va treure els colors a una FE Grama que va fer un mal partit i, cada minut que passava, jugava més descontrolada. Costa de creure que l’onze que ha saltat al Nou Municipal en els tretze partits jugats a casa s’assembla ben poc al que juga de visitant.
Sense idees en el joc, amb homes en altres moments clau a la banqueta, l’equip colomenc va ser incapaç de mostrar perill, de crear ocasions. De fet, el gol local al minut 95 el va fer Lobo en pròpia porta en la darrera jugada de l’encontre. Entremig, noranta i més minuts sense creació, sense profunditat i sense ànima, permetent al, fins diumenge passat, cuer Vic crear perill, avançar posicions i tenir un partit inesperadament tranquil.
El rèdit aconseguit a la primera volta fora de casa li deixa sis punts, sense average, perquè els resultats aconseguits pels de Roberto Morales amb els últims de la classificació de la Tercera RFEF Grup V són absolutament decebedors. Amb els cinc últims s’han jugat ja vuit partits, la Grama no n’ha guanyat cap, n’ha empatat cinc i n’ha perdut tres.
Queden Cerdanyola i Vilassar, que visitaran el Nou Municipal en partits que marcaran el futur de la Grama la propera temporada.
Pel que fa al joc, és inversemblant i escassament reconeixible. Els darrers minuts contra el Vic, amb 0-2 en el marcador, la tàctica va ser endarrerir Roger Peris de tanca i llançar una i altra vegada a l’interior de l’àrea, traient a jugar (va ser el darrer canvi) extrems baixets i hàbils com Amate per buscar la rematada impossible. De fet, va ser la pròpia defensa vigatana la que es va fer el gol, quan ja no quedava temps.
Els sis punts d’avantatge que té la Grama sobre el descens són un tresor que costarà conservar si l’equip no aprèn a jugar com a local. Només dues victòries al Nou Municipal és un bagatge molt pobre que pot passar factura.
El Vic ho va deixar ben clar, traient unes esperances de salvació que semblaven enterrades. La Grama necessita millorar, i molt.