Skip to main content

Esports

La Grama suma la quarta victòria seguida fora de casa

  • Josep M. Roca

(Enviat especial a Manresa)

Ja sorprenia la temporada passada, però aquesta encara costa més d’entendre: la Grama és una màquina letal fora de casa i, en canvi, al Nou Municipal li costa molt puntuar. El triomf d’ahir a Manresa, davant un dels equips que aspiren a l’ascens, ho confirma encara més. Els colomencs ho han guanyat tot a domicili, amb onze gols marcats, mentre que a casa s’han deixat set punts i només han sumat un empat —a l’últim minut— en l’últim partit jugat a Santa Coloma. És un contrast evident: fora, l’equip s’imposa als rivals amb autoritat i contundència, amb una mitjana de 2,7 gols per partit; a casa, en canvi, només marca 0,3 gols per encontre i li costa fins i tot generar ocasions de perill. Una incògnita que, de moment, no té resposta i que preocupa a Roberto Morales, el tècnic que ha portat l’equip a ser líder virtual després de jugar el seu partit. Després, el Badalona es va encarregar de rebaixar una mica l’eufòria.

A Manresa, el partit va començar de la pitjor manera. Quan tot just s’havia jugat un minut, la Grama ja havia rebut un penal que suposava l’1-0. L’equip no trobava el ritme, i la prova de Morales situant Yassin com a segon davanter no va funcionar. Sense ordre ni referents en atac, el joc de toc de la Grama es veia incapaç de superar uns manresans ben col·locats i contundents en defensa, que recuperaven la iniciativa amb facilitat. El penal havia estat conseqüència d’un error d’Adri Méndez dins l’àrea, incapaç de controlar una pilota senzilla. Poc després va tornar a fallar, però aquest cop va deixar xutar el davanter i Meca —una de les sorpreses agradables de la temporada— va fer una gran estirada per enviar la pilota a córner. Havia salvat el 2-0, i tot seguit, en el servei de cantonada, Moha —autor del gol de penal— va rematar de cap fregant el pal quan semblava que la pilota entrava.

El Manresa no va fer gaire més, tot i que podria haver encarrilat el partit abans del descans. Una lesió de Peris va obligar Morales a fer entrar Bonilla, i a la mitja part el canvi d’Adri pel davanter Orellana va permetre situar Yassin en la seva posició natural. A partir d’aquí tot va canviar. L’equip va començar a tocar i buscar el triomf des del primer moment, i ben aviat, al minut 49, una gran jugada per l’esquerra va acabar amb un xut de Biel des del límit de l’àrea que suposava l’empat.

Les coses havien canviat radicalment. La Grama era superior i només va caldre que l’àrbitre expulsés el local Falgueras per una entrada dura perquè les opcions visitants s’obrissin del tot. El domini colomenc era absolut: control de joc, arribades, xuts i perill constant. En una d’aquestes jugades, la defensa va tallar la pilota amb la mà i Roger García, especialista des dels onze metres, va transformar el penal en el 2-1. Era el seu tercer gol, tots ells des del punt de penal.

Però, com ja havia passat a Esplugues, l’equip es va veure guanyador massa aviat, va abaixar el ritme i va permetre al Manresa recuperar terreny i generar ocasions, tot i que sense encert. En els minuts finals, ja amb el temps reglamentat superat, els locals van disposar de quatre córners consecutius. En l’últim, amb el porter Pulido incorporat a l’atac, el rebuig defensiu va caure als seus peus, però en voler controlar la pilota per xutar va perdre la possessió. Bonilla li va prendre la pilota, va córrer tot sol fins a l’àrea contrària i, sense oposició, va fer el tercer gol que tancava el partit i donava tres punts i el lideratge provisional a la Grama en la classificació de la Tercera RFEF.

A la tarda, el Badalona li va tornar a prendre el primer lloc empatant a casa amb el Mollerussa. La Grama és l’únic equip que ha guanyat tots els partits fora de casa i per això és segon en una lliga que es preveu molt competida a la zona alta. Ara l’equip ha de recuperar-se a casa, però el rival de diumenge vinent (11.45 h) no serà gens fàcil: un L’Hospitalet que no ha començat com esperaven Jordi Alba i Thiago Alcántara, els dos exjugadors del Barça que en són propietaris i que han fet un equip per pujar. Una bona pedra de toc per calibrar també les opcions colomenques.