Punt important de la Grama que, tot i ser aconseguit en el descompte, deixa la sensació de ser poc premi pels mèrits de l’equip colomenc. El Manresa de Mikel Azparren va ser l’equip gasiu que aquesta temporada ha deixat escapar Reus i Girona en la lluita per la plaça d’ascens directe per la seva manca de gol.

L’onze manresà va jugar amb ambició fins que va fer el gol a les acaballes del primer temps en una badada defensiva que va deixar la defensa desprotegida. Fins aleshores, una rematada al pal dels locals havia estat la seva millor ocasió; però la Grama havia jugat de tu a tu al Manresa i havia tingut les seves opcions.

Amb el gol, els locals van decidir jugar a veure-les a venir. La Grama va acceptar el repte i va dominar el joc i la pilota en el que es va convertir quasi en un atac-i-gol sobre el portal d’Òscar Pulido. El domini i la possessió de la pilota permetien crear ocasions, però sense claredat. Walid estava molt marcat i donat que es jugava quasi en exclusiva en camp contrari el llastrava la manca d’espai per intentar alguna de les seves galopades a l’interior de l’àrea.

Xuts llunyans que el porter aturava, centrades que no trobaven finalitzador o rematades de cap que se n’anaven per damunt del travesser. La sortida de Roger García en el minut  66 va donar més profunditat al gol, més control de la pilota i domini del joc i, sobretot, van anar apareixent les ocasions clares que no van fructificar fins al minut 91. Iván Julián, llançat a l’atac, va recuperar una pilota al segon pal per engaltar un xut poderós que va significar l’empat.

Punt valuós, però oportunitat desaprofitada per donar un cop a la lliga. L’equip va jugar bé, en va merèixer més, però va ser incapaç d’encertar la porteria contrària. Primer empat en camp contrari on la Grama ha sumat sis victòries en la competició. L’equip continuà sisè, ara a dos punts de l’Atlètic Lleida que tanca les places de play-off a la Tercera Divisió RFEF grup V.