Nit inoblidable la que es va viure ahir al Pavelló Nou de Santa Coloma per tancar el 2024. Industrias guanyava al Barça (2-5) en la final de la Copa Catalunya 2024 i aconseguia el quart títol de la seva història, que se suma a les ja guanyades en 2012, 2019 i 2023. Els industrials van conquistar la Copa per segon any consecutiu, revalidant la victòria sobre els blaugranes.

El partit va començar a favor del Barça, que va avançar-se en el marcador en el minut 3, amb un gol de Dyego, facilitat per la cessió d’Antonio, que res va poder fer Lluch per a impedir-ho. Els industrials van mantenir la calma i no es van precipitar en les seves accions, dominant i evitant que els blaugranes augmentessin l’avantatge.

L’empat va arribar amb una ràpida transició d’Industrias al minut 13, que va culminar Víctor Ramos. Els industrials i els blaugranes es van alternar el domini, i ambdós van tenir ocasions, però va ser Joan Vázquez qui al minut 19, en una acció individual, va marcar i va fer que el partit es decantés per a Industrias abans del descans.

En la segona meitat, una falta sobre Leandrinho va ocasionar que Verdejo, assistit per Víctor Pérez, marqués en el minut 23, ampliant l’avantatge i provocant l’alegria del Pavelló. Els blaugranes van generar diverses ocasions de perill, amb Pito, Dyego i Erick, però els industrials es van fer forts en defensa, i tant Lluch com Puerta van protegir de forma excel·lent la porteria. Fins i tot Puchy i Povill van poder marcar.

El partit es va complicar al minut 33, quan es va anul·lar un gol del Barça i, seguidament, el colomenc Adolfo va marcar el segon pels blaugranes. Va poder fer el tercer, però el xut es va anar per sobre de la porteria. A falta de tres minuts, el Barça va optar per atacar de cinc amb Fits com a porter, però el tercer no arribaria. El partit era d’Industrias.

Els blaugranes van arribar a les sis faltes, i Verdejo no va perdonar per marcar des del deu metres. En l’últim minut, Povill posava la guinda final, traient la pilota a Dyego i recorrent tota la pista a soles per marcar a porteria buida. El resultat, 2-5, aixecava als aficionats del Pavelló Nou dels seus seients i provocava l’eufòria.

Festa a la pista del Pavelló

Des del moment en què l’àrbitre va xiular el final del partit, les grades i la pista del Pavelló es van convertir en una festa. Els jugadors industrials van celebrar el títol amb els Santako’s i les seves famílies, i va tenir lloc el lliurament de medalles i de la Copa, on també va estar present l’alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González.

Verdejo va aixecar la Copa, i va deixar-la passar per les mans d’Uri Santos i Corso. Després, va passar per tots els jugadors, l’equip tècnic, els familiars, aficionats i periodistes que es feien fotografies i ho celebraven a la pista del Pavelló.

Xavi Closas, davant el micròfon de la Federació Catalana de Futbol (FCF), va afirmar que l’equip “avui ha fet història, perquè guanyar dues Copes Catalunya seguides té un valor increïble”. Els jugadors, eufòrics, van atendre a Elmirall.net en plena celebració. Álex Verdejo, doble golejador, va declarar que s’havia viscut “una final molt disputada i hem fet un treball enorme”. El també golejador Víctor Ramos va afirmar que “era l’objectiu del club i em sento molt afortunat pel treball que hem fet, tot l’equip ha fet un partidàs”.

Puchy es va descriure “eufòric, estic vivint el millor moment des que he arribat a Industrias. Increïble guanyar aquí a Santa Coloma, ens hem sentit com a casa”. Mentre que Bernat Povill afegia sentir-se “molt feliç, perquè hem sortit a donar-ho tot i un any més hem pogut donar la cara davant el Barça”

El porter, Borja Puerta, es mostrava “molt emocionat, ja que la Copa Catalunya és molt important, perquè la majoria de jugadors som d’aquí i és un orgull”. Albert Cardona també estava “molt content, perquè guanyar-ho dos anys seguits és increïble, i això ens dona moltes forces per la Lliga, la Copa i tot el que vingui per davant”.

També estava emocionat Leandrinho, i afirmava “no tinc paraules del que significa guanyar una Copa amb aquesta samarreta. El suport de la nostra afició ha estat molt important”. Víctor Pérez afegia sentir-se “molt content de poder ajudar a l’equip en els moments que faci falti i sempre disposat a aportar i al que demani el míster”

Des de fora de la pista, van viure el partit el recent tornat de la lesió Uri Santos, “amb molts nervis, perquè des de fora els partits es viuen molt diferent , però ja estic recuperat”. També Sebastián Corso, que va preocupar després de la pilota que va rebre a la cara a la semifinal contra el Mataró, però que va afirmar que “per sort no ha estat res greu, haig de tenir cura perquè ha estat un cop dur, així que ara a reposar uns dies i a veure com evoluciona” . L’argentí va viure la final “amb molts nervis, però a mesura que passen els minuts es converteixen en orgull”.

Fotografies de portada: Industriasmedia