Noranta minuts de crits, emoció i passió van tenyir la plaça de la Vila de vermell. La Selecció Espanyola de Futbol masculí va guanyar l’Eurocopa el passat diumenge per quarta vegada a la seva història, i molts colomencs i colomenques es van reunir per presenciar la final contra Anglaterra a la pantalla gegant de la plaça de la Vila.

Més de 4.500 persones es van aplegar als voltants de la plaça i de l’Ajuntament, omplint completament l’espai. Famílies, pares, mares, fills, amics i amigues es van unir per veure la Roja triomfar. La plaça estava gairebé tancada, amb dificultats per moure’s entre la multitud que respirava un ambient de nervis i expectació.

Els càntics de “Cucurella!” seguits d’aplaudiments, i “Lamine, Lamine Yamal, cada día te quiero más” van ressonar amb força durant tot el vespre. La plaça era un mar de vermell, amb banderes espanyoles onejant i samarretes mítiques com la d’Iniesta al Mundial de 2010.

La primera part va ser una bestreta del que vindria després, amb els gols de Nico Williams i Oyarzabal a la segona part. La tensió era palpable, però cada xut, cada recuperació i cada moviment eren celebrats amb vigor. Només una apagada de la pantalla, poc abans d’acabar els primers 45 minuts, va sobtar el públic.

Amb l’empat frívol de Cole Palmer al minut 73, l’angoixa d’una possible pròrroga i, pitjor encara, una tanda de penals contra Anglaterra, va fer tremolar la plaça de la Vila. Però tots coneixem la mística espanyola: un gol d’Oyarzabal i una salvada de Dani Olmo al minut 89 van fer campions a Espanya.

La celebració després del partit va ser descomunal. Aigües i cerveses enlairades, tambors ressonant i aficionats saltant i abraçant-se. Fotos, petons de parelles i els crits de joia d’una generació que ha vist guanyar l’Eurocopa del 2008 i 2012, el Mundial de Sud-àfrica i, ara, la nova Eurocopa guanyada.

La plaça de la Vila es va convertir en el cor de l’alegria colomenca, on la passió pel futbol van unir a tot un poble.

Fotos: Carlos Alcivar