Èpica victòria d’ Indústries Santa Coloma en la Copa del Rei. L’equip industrial va guanyar el FC Barcelona per 3-1 patint de valent i mostrant que és capaç de defendre l’atac de cinc (amb porter davanter) contra el millor equip del món. I és que l’equip blaugrana, tot i les baixes de Ferrao, Adolfo i Lozano continua essent un súperequip.

Però els industrials tenen a Drahovsky i, avui dia, és molt tenir. Ell va fer els dos gols que donaven avantatge a Indústries i va ser el puntal a l’equip, obligant la defensa blaugrana a estar pendent dels seus moviments. Bruno Petry va tancar el comte golejador que va obligar el tècnic visitant Andreu Plaza a buscar la remuntada posant un home més a l’hora d’atacar.

Els industrials van jugar valents i van saber trobar porta abans que els blaugrana, fet que va ser decisiu. Els de Javi Rodrígues van fer gala d’una intensitat en tot moment, donava igual qui fos dins la pista. Els continus canvis del tècnic no es notaven, llevat quan Drahovsky es col·locava de pivot. Es notava que la defensa blaugrana el temia.

El Barça va igualar el gol inicial de l’eslovè i va buscar avançar-se en el marcador sense èxit. A les acaballes del primer temps, Els colomencs van jugar amb porter davanter el darrer minut i mig, però no van saber treure’n profit. Fins i tot, el capità David Àlvarez va rebre l’esbroncada pública de l’entrenador perquè va deixar esgotar el temps sense xutar. L’atac amb superioritat és una assignatura pendent.

També semblava que ho era defensar aquest atac amb superioritat del rival. I el 3-1 aconseguit pels industrials quan el Barça creava més perill, va obligar-los a buscar l’empat. Però, aquest cop, la defensa industrial va estar efectiva i no va deixar oportunitats als davanters contraris. Van crear opcions, però les poques que van tenir les van salvar Mario o van sortir fora fregant els pals. Van ser quasi set minuts d’angoixa que van acabar amb el campió vigent de la Copa del Rei.

Final Four al maig en seu per designar

Triomf merescut per l’esforç i el treball de l’equip i perquè aquest cop la fortuna va jugar més aviat de blanc. Victòria de mèrit i segona final a quatre seguida dels colomencs.

La jugaran del 14 al 16 de maig en seu encara per designar i com a rivals tindran Inter, que va eliminar Jaén per un clar 6-0; Levante, que va destrossar Valdepeñas per 8-1; i el guanyador del partit ElPozo - Antequera que va ajornar-se.

Els industrials són els únics que repetiran dels classificats per a la final a quatre de la temporada passada.

Fotos: Industriasmedia.