Ni una sola oportunitat clara de gol jugant a casa en tot un partit és tan poc bagatge que la derrota, tot i que sigui per la mínima esdevé lògica. La UE Figueres només va tenir que avançar línies en el segon temps i creure’s que podia guanyar per sumar tres punts que l’allunyen del perill i fiquen a la FE Grama en un pou del qual ja ningú espera que surti.

El conjunt colomenc tenia una bona setmana amb dos partits a casa i la visita al cuer per sumar 9 punts i donar un salt que l’hagués deixat fora del descens. Però, en aquest partit només m’ha sumat 4. Insuficient. I el que és pitjor, en els dos darrers ha donar una mala imatge, la impressió que els jugadors eren capaços de fer l’esforç per aconseguir l’objectiu.

El conjunt empordanès –que no guanyava un partit des de el 5 de desembre –tretze jornades sense conèixer la victòria- va fer un partit seriós, va veure com el rival li deixava la pilota i metres per conduir-la i amb això en va tenir prou per anar cercant la porteria de Caleb que, un partit més, va veure com era batut amb un xut des de fora l’àrea que tocava primer els seu pal dret, inapel·lablement.

La Grama de Toni Romero que havia jugat, malgrat necessitar el triomf, amb un sol punta va treure Cristóbal, però l’ariet amb deu minuts no va poder fer res, tampoc tenia massa fe en ell mateix després d’haver escalfat més de vint minuts. I és que el balanç final: cap entre pals i dos fora sense perill en tot el patit -si no comptem les centrades que s’anaven massa altes.

Ofensivament, impossible sorprendre el rival; defensivament es donaven masses facilitats al rival que arribava fàcil a l’interior de l’àrea; però que es mostrava negat a rematar. Amb tot, tres pilotes al pal (la tercera és la que va entrar) deixan constància de què el tiomf va ser absolutament merescut i fins i tot curt.

Queden set partits per jugar, 21 punts, i la salvació és a set. S’ha de jugar contra Llagostera, Prat i Terrassa. Quatre partits a casa, i tres fora del Nou Municipal. Els números no surten en la classificació de Tercera Divisió.

Tampoc l’actitud de l’equip, que sembla no jugar-se res, com enfonsat. Tampoc ajuda que des de la banqueta es facin tàctiques que semblen més destinades a no perdre que a guanyar, quan fer-ho (al menys contra Martinenc i Figueres, era del tot inqüestionable.

Foto: La Grama va donar un pas negatiu cap a Primer Catalana. (Andreu Fernández)