Una incongruència federativa més. La FE Grama va acabar la Lliga el dia de Sant Jordi i, si es compleixen els pronòstics, no tornarà a jugar-la fins al setembre. Més de quatre mesos sense futbol que disminueixen els ingressos, que aparten els afeccionats dels camps on es veu el futbol en directe i els adrecen directament al sofà. Un cop acostumats es molt difícil recuperar-los.

El futbol modest es mor per coses com aquestes. Per una lliga en què, un cop acabada, hi ha tres equips que encara no saben si baixaran o no. Badalona, Rapitenca i Tona estan en perill si els descensos de Segona RFEF arriben a quatre, que és possible, i l’equip català que promociona per pujar no ho aconsegueix.

La FE Grama ha acabat enguany plàcidament. Sumant un nou punt davant l’aspirant Sant Andreu, que haurà de guanyar-se l’ascens en tres eliminatòries molt dures. Un partit poc tens perquè des de que l’Europa va marcar contra la Muntanyesa ja no hi havia res a fer.

I el futbol sense res en joc és molt difícil que sigui brillant. Va marcar primer la Grama amb un bon gol de Marc Rodríguez, el millor que ha fet aquesta temporada. I van empatar minuts després els andreuencs. Ivan Joel García va aturar el triomf dels barcelonins en una gran estirada traient una bola que es colava per l’escaire només comença la segona part.

El Sant Andreu va ser millor (és millor) i va merèixer més, però en futbol les coses no són matemàtiques i  qualsevol va poder guanyar. Així que l’empat és un resultat que acontenta a tothom donades les circumstàncies. Fins hi tot els dos-cents seguidors dels quadribarrats que van animar el seu equip malgrat que ja no era possible l’ascens.