Santa Coloma es troba entre les ciutats catalanes amb una menor esperança de vida, amb una mitjana de 82,74 anys, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Només Reus, amb 82,14 anys, registra un valor inferior entre els municipis de més de 50.000 habitants. Això planteja interrogants sobre els factors que influeixen en la longevitat de la població i si existeix una relació directa amb la renda mitjana dels ciutadans.

Si es compara el rànquing d'esperança de vida amb el de renda mitjana per habitant, apareixen similituds significatives. Santa Coloma no sols és una de les ciutats amb menor esperança de vida, sinó que també ocupa les últimes posicions en renda mitjana per càpita, amb 11.872 euros anuals. Aquesta xifra està molt per sota dels 23.337 euros de Sant Cugat del Vallès, que lidera tots dos rànquings: el de major esperança de vida (85,18 anys) i el de major capacitat adquisitiva.

Aquest patró també es repeteix a Reus, la ciutat amb menor esperança de vida, que també es troba entre les de menor renda per càpita. En l'extrem oposat, localitats com Sant Cugat, Cerdanyola i Girona combinen alts ingressos amb major longevitat.

No obstant això, aquesta relació no és una norma estricta. L'Hospitalet de Llobregat, malgrat ser la segona amb menor renda (12.632 euros), presenta una esperança de vida de 83,42 anys, superior a altres ciutats amb més capacitat adquisitiva.

En conclusió, si bé la renda mitjana sembla tenir una incidència en la longevitat, no és l'únic factor clau. L'accés a serveis sanitaris, la qualitat de l'aire, els hàbits o la cohesió social són aspectes a tenir també en compte. Malgrat això, la situació de Santa Coloma convida a reflexionar sobre les desigualtats econòmiques i el seu impacte en la salut pública.