Toni Strubell, filòleg, exdiputat per Solidaritat Catalana i periodista, va presentar aquest dijous 8 d’octubre a la llibreria del carrer Major La darrera paraula, la seva nova novel·la, en un acte que va comptar amb la presència i participació d’Esther Alòs, candidata de Junts a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet.

L’obra, publicada per Llibres del Segle i amb pròleg de Lluís Llach, se situa l’octubre de 2018, en el primer aniversari dels fets de l’1 d’octubre i dels atemptats a les Rambles del 17 d’agost de 2017. Així, el protagonista del llibre, Alejandro Valentí ‘Lex’, torna a Barcelona després d’anys vivint a Amsterdam, ja que la seva germana li demana per poder veure’l abans de morir. D’aquesta manera, el seu retorn coincideix amb la situació política que es vivia a Catalunya durant el procés, la qual cosa acaba per canviar completament la seva mentalitat.

Preguntat per Alòs sobre la inspiració per crear el personatge principal de la seva història, Strubell respon mencionant el model en qui s’havia basat. “Jack Lemmon de la pel·lícula Missing, la qual se situa al cop d'estat a Xile de l'11 de setembre de 1973 dirigit pel general Augusto Pinochet. Lemmon, qui viu als Estats Units, rep la notícia que el seu fill ha desaparegut al país sud-americà. En no aparèixer en tres dies, agafa l'avió i marxa cap a Santiago de Xile. El personatge comença sent un escèptic i s'acaba implicant a causa del fet que els americans havien ocultat que havien matat el seu fill”, exposa l’autor de La darrera paraula.

Això sí, Strubell remarca les diferències entre la història d’Alejandro Valentí ‘Lex’ i la de Jack Lemmon: “En aquesta novel·la el personatge no arriba a tant, però té molt d'això. A través del que li passa, arriba a una conscienciació. En Lex es queda a Holanda perquè hi fa vida. Després de molts anys, torna a Barcelona perquè la seva germana s'està morint. Ella li diu que surti per la ciutat, tot i que ‘la han puesto patas arriba’. Ell té una experiència de la Barcelona del 2018 i comença a veure coses que no li quadren amb la versió que donen del Procés”.

Més enllà de la inspiració per crear el protagonista de la història, l’exdiputat va voler recordar els fets que el van motivar a començar a escriure la història. “Recordo que Pilar Rahola, analista i exdiputada al Congrés, va dir que es trigarien molts anys perquè algú fes ficció respecte al Procés. Llavors, vaig pensar que si no fèiem nosaltres el relat, el farien els altres. Tot l'interès des de Madrid és fer petit el Procés i justificar la repressió”, comenta.

Si bé es tracta d’una història de ficció, l’autor va voler incidir en el fet que “que sigui ficció no li lleva importància; al contrari, t'obre una porta per parlar de les coses”. De fet, explica com, per exemple, les acusacions que li fan a l’Alba, un dels personatges principals de la història, estan basades en casos reals de judicis sobre el Procés.

Extracte de La darrera paraula

Toni Strubell va voler llegir un extracte de la seva nova obra als presents a la llibreria del carrer Major. En aquesta part de La darrera paraula, en Lex accepta la invitació que li facilita la seva germana, que treballava per a l'Ajuntament de Barcelona, per anar al pregó de la Mercè. A l’acte, l’alcaldessa convida una actriu poc coneguda i una cuidadora de gent gran hondurenya perquè facin el pregó amb ella, però cap de les tres presents fa cap comentari sobre el que ha succeït al Procés o als atemptats de les Rambles.

“En acabar la cerimònia i mentre els darrers convidats sortien de la sala, el Lex s'havia quedat a la cadira. Se sentia decebut, tot havia estat correctíssim. No podia entendre que ni l'alcaldessa, ni l'actriu, ni l'activista haguessin fet cap menció a l'atemptat de l'any anterior ni al Procés… Davant d'aquell discurs, li va semblar sentir el seu amic Bernd com sentenciava que ‘tot estava concebut per dissimular la realitat’. No era precisament en el que no s'havia dit en aquell acte on hi havia la raó de tot?”, va llegir Strubell directament de la seva novel·la.