Aquest dimecres 7 d’octubre la Biblioteca Singuerlín va acollir la ponència Swing Heil, la salutació en contra del nazisme, a càrrec del professor i cantant de jazz Toni De Luca, conegut com Anthus. L’acte s’emmarcava en l’Aula d’Extensió Universitària de Santa Coloma de Gramenet, entitat sociocultural adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, creada el 2002 per promoure l’envelliment actiu i la formació permanent de les persones majors.

Amb més de 120 persones presents, entre les quals es trobaven entitats de la ciutat i l’alcaldessa Mireia González, Anthus va centrar la seva intervenció en la relació entre el subgènere del jazz conegut com swing, i la resistència cultural al nazisme a l’Alemanya de Hitler.

L’artista va començar fent un recorregut per l’Alemanya dels anys vint, país pioner en aquella època en àmbits com la cultura, el coneixement, la democràcia i també el jazz. Berlín es va convertir en un dels principals centres d’aquest moviment musical, mentre que els cabarets, hot clubs i revistes especialitzades contribuïen a popularitzar un estil que simbolitzava el modernisme, la igualtat i l’emancipació.

No obstant això, amb l’arribada del nazisme al poder aquesta realitat va canviar radicalment. El règim va considerar el jazz una música jueva, degenerada, “negroide” i immoral. Així, el 1935 el jazz va ser prohibit, en una política cultural impulsada, entre d’altres, pel ministre de Propaganda Joseph Goebbels.

La ponència d’Anthus va posar èmfasi en la Swingjugend, formada principalment per joves d’entre 14 i 21 anys que van convertir la seva afició pel citat gènere musical en una forma de resistència cultural. El mateix nom era una paròdia de les Hitlerjugend, les Joventuts Hitlerianes, mentre que els seus membres es reunien per escoltar discos, ballar swing i posicionar-se en contra dels valors del règim. D’aquesta manera va néixer la seva salutació de resistència, “Swing Heil!”, parodiant el conegut “Heil Hitler”.

Els integrants del moviment, a més de ballar, vestien de manera extravagant i, fins i tot, acollien joves jueus, pràctica perillosa en aquell context. De fet, a causa d’això, la repressió contra ells es va intensificar especialment a partir de 1942, quan la Gestapo va començar a assaltar espais de reunió de la Swingjugend i diversos dels seus membres van acabar en reformatoris, camps de concentració o sent assassinats.

La ponència d’Anthus va finalitzar amb el professor i artista argumentant com la música i les arts poden convertir-se en una eina d’expressió, identitat, llibertat i resistència, especialment en contextos de repressió. “El passat no ha de ser present, ni tampoc futur”, va concloure.