El passat 29 de setembre la Biblioteca Central va acollir la presentació de Límits, el tercer llibre de la trilogia de l’escriptor català Albert Fabà. Aquesta obra és la tercera peça d'un conjunt format per Dietari ebrenc d'un bipolar (2021) i En el record encara (2024).

Entre els assistents a l’acte, es trobava l’alcaldessa de la ciutat, Mireia González, que va iniciar la presentació: "Vull agrair a Albert Fabà per sempre mantenir viu el nom de Santa Coloma i sumar a la feina històrica", va comentar mentre valorava la idea d’escriure un dietari per reflexionar sobre les coses quotidianes i mostrar qui som i que volem ser.

Tot seguit, la historiadora colomenca Lola Carrión va ser encarregada de conduir l'esdeveniment: "Quan un dietari es publica deixa de ser de l’autor per convertir-se en part del lector", va declarar la investigadora. Com a curiositat, va explicar que Albert Fabà va escriure aquesta obra en dos anys, entre el juny del 2024 i el juny del 2026. De fet, en l’escrit hi ha un recorregut per llocs i etapes amb una mirada interessant: "Quan es llegeix se sap que les peces són diverses, no diàries", va declarar Lola Carrión donant pas a la veu de l’autor.

De la trilogia, Albert Fabà parla en el primer dietari sobre la bipolaritat i en el segon llibre dels paisatges que li agraden: "A Límits tracto la separació de la meva dona fins a l’evolució de la nostra relació d’amistat", va revelar l'escriptor. Això no obstant, l’obra és de caràcter miscel·lani, amb fins i tot un homenatge a Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma de la Defensa de l’Ebre i amic de l’ànima de l’autor, arran de la concessió del premi Valor Ebrenc 2025.

A Límits els elements més presents són el desamor i l’amor, però, com va expressar l’autor, el fil conductor és l’amistat. Aquest tema central s’acompanya d’altres, com ara el trànsit des de l’activitat laboral fins a la jubilació o comentaris literaris de clàssics russos: "Soc un apassionat de Raimon, per això tant els escrits com la meva intervenció han estat plens de les seves cançons", així va concloure Albert Fabà el seu torn de paraula, un discurs envaït pel cant.