Ahir, 4 de juny, la CIBA va acollir la jornada Les dones i la democràcia (1975-1982), amb l’objectiu de compartir experiències femenines i reforçar la memòria col·lectiva de la ciutat. L’acte es va dividir en 3 blocs: De la política institucional a la conquesta de drets; Paraula pública, cultura i creació: imaginar la democràcia en la Transició; i Els barris en moviment: feminismes i lluites quotidianes.

La jornada, conduïda per la periodista Carmen Domingo, va iniciar amb la benvinguda de l’alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González: “Aquest és un espai de memòria per donar nom a les dones i escoltar les seves veus”, va declarar. Tot seguit, va donar pas al primer apartat per tal de conversar sobre com han anat canviant les lleis fins a donar més independència a la figura de la dona. En aquesta trobada van intervenir l’organitzadora de les Jornades Catalanes de la Dona 1976, Anna Mercadé, i l’advocada i activista Magda Oranich: “L’any 1995 hi havia països que deien que el dret de la dona no era un dret humà”, va revelar l’advocada.

Després d’un descans, on els assistents van aprofitar per menjar uns entrepans, les ponents del segon bloc van pujar a l’escenari. La directora teatral Carme Portaceli i l’escriptora Gemma Lienas van parlar de la dramatúrgia i la literatura en el moment de la Transició: “No es podia escriure amb seguretat fins a aquell període que va fer eclosió el feminisme”, va contar l’escriptora. D’altra banda, Portaceli va relatar que en aquella època no hi havia ni una dona directora com a referent i que els textos estaven fets per homes.

En última instància, a l’acte es va tractar el moviment veïnal, que és una de les lluites a Santa Coloma que va aconseguir millores. En aquest debat van participar la periodista María Eugenia Ibáñez, l’activista veïnal Sylviane Dahan, i la Alicia Ruzafa, de l’Associació de Dones de Singuerlín. Entre les vivències van compartir la lluita al carrer, encara que van reconèixer que les decisions es prenien dins les associacions: “Necessitem que les dones es tornin a organitzar als barris per no perdre el que vam obtenir”, va demanar Dahan. A aquesta petició social, Ruzafa va afegir el to local, agraint a totes les veïnes que han lluitat per la ciutat: “No coneixíem la paraula sororitat, però la vam aplicar”, va concloure.