L'escriptora Laura Freijo Justo presentarà avui, 3 de juny a les 19 h, al Centre d’Art Can Sisteré, el seu nou llibre Hasta el final de la cerilla. Antología de pensapoamientos escénicos (2010-2025), publicat per BMC Edicions. L'acte posarà punt final a la programació del primer semestre de Paraula de Santa Coloma, el programa municipal de promoció de la literatura i la creació literària. La presentació comptarà amb la participació de la dramaturga Eva Hibernia i de Sònia García, directora de l'editorial, i servirà per donar a conèixer una obra que recull quinze anys de creació poètica i escènica de l'autora.

Segons ha explicat Freijo a aquest mitjà, la publicació de l'antologia ha estat un projecte llargament ajornat. Inicialment estava previst que veiés la llum l'any 2018, però diversos retards i la pandèmia van posposar-ne l'edició. Finalment, aquest pas del temps ha afavorit el llibre perquè l'ha arrodonit en forma, contingut i sentit: “Quan vaig recuperar el projecte l'any passat em vaig adonar que el volum acabava contenint els últims quinze anys de la meva trajectòria, des del 2010 fins al 2025”, declara l'autora. 

L'obra reuneix una selecció dels anomenats pensapoaments, un terme creat per la mateixa Freijo per descriure unes composicions que es mouen entre la poesia i la reflexió. L'escriptora explica que va encunyar aquesta paraula perquè les seves peces combinen elements lírics amb una mirada més reflexiva sobre la realitat. Molts dels textos inclosos en el llibre han estat compartits al llarg dels anys en recitals, performances i espais alternatius de Barcelona i altres ciutats. Ara, aquest material arriba al paper sense perdre la seva vocació oral. De fet, l'autora convida els lectors a llegir els textos en veu alta per connectar amb el seu ritme i la seva musicalitat.

El títol de l'antologia prové d'un dels poemes que més ha recitat en directe al llarg de la seva trajectòria. Hasta el final de la cerilla evoca un joc popular relacionat amb una cerilla encesa i la idea de l'amor com una flama que crema fins a consumir-se.

Per a l’escriptora, el llibre és també una reflexió sobre el pas del temps i la memòria. Si hagués de resumir-ne l'essència en una sola frase, ho faria així: “La vida passa, la joventut es plateja a les temples, les persones van desapareixent, tot canvia, però la poesia fa etern allò efímer”, conclou la Laura Freijo.