El Centre Cívic Riu va acollir la inauguració de l'exposició Dies Eterns d’Ana María Arévalo. La mostra, que estarà fins al 17 d’abril, inicia el 17è cicle de Diaris de Viatges que aquesta edició té el lema En xoc: “El títol té a veure amb la situació actual, volem arribar a diferents perspectives per veure realitats que semblen llunyanes”, explicava la tinenta d’alcaldessa de Drets Socials, Bárbara Ferrer.

Ana María ha immortalitzat la realitat d’alguns dels centres de detencions preventius i presons de dones a Veneçuela, Guatemala i El Salvador: “Vaig introduir-me en llocs violents, on vaig guanyar-me la confiança de les preses”, va revelar la veneçolana. Arévalo va presentar-se amb anècdotes del seu país, on el 2009 va estar en tres ocasions a prop de perdre la vida: en una manifestació, en un robatori i presenciant un homicidi en un petit bar. 

Moltes mares estan atrapades pel sistema i les forces invisibles (com la pobresa i la desesperació), sobrevivint en un món on les han deixat sense opcions. En aquest sentit, l’objectiu d’Ana María era mostrar també el cost humà d’aquelles situacions a Llatinoamèrica: “Vaig veure que hi havia matalassos a terra i que no portaven sabates, em vaig adaptar”, relatava la fotògrafa. A Veneçuela va visitar 15 centres de detenció i una presó estatal. En els primers no donen menjar a les recluses, és la família qui s’encarrega de mantenir-les. A la presó, si hi ha a aliments, però cap pot ser visitada. Per aquest motiu, hi ha dones que no tenen ningú que les ajudi i prefereixen culpar-se. 

D’altra banda, a Guatemala hi ha una part de la població que és indígena i es regeix amb judicis maies, on no hi ha advocats ni sistemes. Els líders donen el veredicte, en alguns casos un linxament públic: “El govern no respecta aquesta tradició i empresona a dones que no coneixen la llengua per defensar-se”, apuntava Ana María. En canvi, en El Salvador la majoria de les detingudes venen de bandes que funcionen com una estructura de reclutament quan la dona és adolescent. Inclòs en la presó, les integrants perceben la banda com la seva família: “Vaig anar a dues, una de complet aïllament, sense llibres ni llapis, on només surten mitja hora al dia a prendre el sol”, va comentar Arévalo. L’altre centre va explicar que sí que és més obert perquè porten a les preses que acabaran la condemna: “Hi ha un sector matern on les mares poden estar amb els fills fins que tinguin 5 anys, en aquell moment els agafa el govern”.

Per acabar la inauguració, la fotògrafa va explicar que la imatge de la portada de l’exposició la va escollir perquè és del primer dia que va decidir començar amb el projecte: “Les transsexuals viuen en cel·les masculines amb violència extrema on les dones les discriminen”. Ana María va finalitzar informant que el pròxim repte és viatjar al Brasil per investigar sobre la legalització de la droga al país.