Que una il·lustradora colomenca signi el cartell de la Festa Major no és només una notícia local: és també un símbol de vincle i reconeixement. Ona Aladrén, veïna del barri del Centre de Santa Coloma, ha viscut les festes des de petita i ara hi torna amb una mirada artística i profundament personal. “Aquest any tenia l’oportunitat de donar veu a records i a persones. I això m’il·lusionava molt”, explica.

La seva trajectòria creativa ve de lluny. Amb el suport dels seus pares, la dansa i el dibuix han format part de la seva vida des de ben petita. Amb només tres anys, ja feia classes a l’Auditori Can Roig i Torres. Va cursar la primària artística a l’escola Oriol Martorell, va continuar formant-se a l’Institut del Teatre i després a l’Escola Pau Gargallo, on es va especialitzar en il·lustració. “Vaig sortir motivada del grau superior i vaig començar la universitat, però em van començar a sortir feines. Vaig decidir parar un temps i aprofitar les oportunitats.”

Aquest impuls vital –de deixar-se portar pels projectes i confiar en la intuïció– també defineix la seva manera de crear. “Qui ens dediquem a això som molt crítics amb nosaltres mateixos. El procés és molt desagraït: cada estona que vas creant penses ‘això falla, això falla’...” Per això sovint treballa en silenci, sense compartir el procés amb ningú fins que l’obra està gairebé acabada. “No li vaig dir a ningú que estava fent el cartell, perquè no vull que la gent externa opini.”

Tot i aquest recolliment creatiu, l’Ona no està sola. Al seu voltant compta amb l’assessorament de professionals de confiança. “Tenir un acompanyament de persones que tenen una direcció més o menys com la teva és una fortalesa”, afirma.

Dels tres cartells que va presentar, el guanyador és el que l’Ona defineix com el més emocional. “Volia representar la il·lusió de la festa, especialment des de la mirada dels més petits. Són ells qui la viuen amb més intensitat.” Va ser una proposta feta amb el cor. Tot i que temia les reaccions pel seu contingut, la resposta del públic va ser immediata i positiva.

Aquesta emoció té un nom i un rostre: el d’Oriol, un noi de la Colla Vella de Diables que va morir aquest any i que l’Ona ha volgut homenatjar representant-lo com un diable escopint foc. “He volgut immortalitzar-lo, perquè ell era qui treia el foc de la colla. Aquest any ha estat molt emocional per a tots.”

L’encàrrec li ha fet especial il·lusió, però també li ha generat pressió. No era només una feina més, sinó un projecte molt personal: “em feia molta il·lusió perquè era una cosa de Santa Coloma, d’on he crescut”. Sabia que molta gent coneguda ho veuria i això afegia una exigència extra. Però, tot i l’esforç i les dificultats per compaginar-ho amb la feina, sent que ha valgut molt la pena. Al cap i a la fi, ho ha fet per una raó que per a ella ho compensa: perquè Santa Coloma és el seu poble.