Un mes després de la celebració del seu aniversari, l’Avalot Teatre continua en marxa. I és que 40 anys dona per bastant. Amb quatre dècades de trajectòria, L’Avalot no només ha fet història als carrers de Santa Coloma, sinó també a places i festivals d’arreu del món. Fundada el 31 de desembre de 1985, la companyia es desprèn de la Colla de Diables de Santa Coloma amb una vocació clara per l’espectacle pirotècnic i l’imaginari firaire.

Els inicis de la companyia

En els primers anys, L’Avalot compaginava espectacles amb la producció artesanal de capgrossos, màscares i figures, però la vocació escènica no trigaria a consolidar-se. El 1988, amb l’estrena de Caos, fan el salt fora de Catalunya participant en festivals a Castella, País Basc o Andalusia per un públic jove, obrint i tancant programes. En aquell moment, quatre membres treballaven en nucli dur, compartint guanys i despeses de forma horitzontal, filosofia que s’ha mantingut fins avui.

“Qualsevol feina que féssim anava tot a una caixa per tots. Es repartia per igual segons el projecte i no agafàvem res segons les necessitats de cadascú. Anàvem estalviant per invertir en la pròpia cooperativa”, explica Berta Núñez, membre fundadora.

Taller de ninots al pati de l'Avalot (1995)

Foc i gires a l’estil de Dinomaquia!

Al llarg d’aquestes quatre dècades, la companyia ha signat espectacles de referència com Dinomaquia! (1999), Dinomaquia2 (2006) o FOC (2020), barrejant teatre, acció i pirotècnia en un format de correfoc teatralitzat que ha girat per diversos països com Itàlia, Portugal, França, Escòcia, Equador o Veneçuela. Aquests últims, destacables per les memòries. “Érem només tres persones a Sud-Amèrica que vam col·laborar amb la companyia La Trinchera, de la ciutat de Manta (Equador). Va ser molt agraït i fins i tot vam deixar el país amb la idea d’una possible extensió de L’Avalot allà”, explica Jaume Baliarda, també membre fundador. No va ser possible i el material de Dinomaquia es va quedar per sempre a l’Equador. “Era complicat traslladar-ho”, afegeix Jaume.

Dinomaquia! a Portugal

Xoc cultural fora de Catalunya

L’Avalot, sigui com sigui, sempre s’ha mantingut al llarg dels anys amb petites feines d’artesanies i bolos que anaven sorgint a la companyia. “És curiós també, el xoc cultural de portar un espectacle de foc fora de Catalunya”, relata Berta, referint-se que L’Avalot no era una colla de diables com a tal i que moltes vegades han tingut problemes logístics.

“Ens sorprenia molt quan havíem de donar un espectacle i allunyaven a la gent en tanques a 50 metres. Deixa de tenir sentit —expliquen— Hem tingut problemes amb els carabinieris de Sicília, amb les legislacions i autoritats franceses per realitzar un xou... les normatives sobre espectacles de pirotècnia van canviant amb el pas del temps i tampoc ens acompanyen”. Arran d’aquest problema neix FOC justament, com a alternativa a la distància amb el públic.

Muntatge de Caos a Tenerife (1991)

Món firaire i Passatge Insòlit

En paral·lel, han desenvolupat un segon eix creatiu al voltant del món firaire: L’extraordinari viatge de Madame Dugongo i la seva companyia de fenòmens (1992), Carpa Fosca (2007), Els secrets de Mr. Stromboli (2013) o Nosferatu revisitat (2023) beuen dels entre-sorts, les sorpreses, els espectacles de barraca, les varietats i el cabaret amb esperit màgic i cinematogràfic.

Una aposta que cristal·litza en el festival Passatge Insòlit, del qual són impulsors i que enguany celebra 20 anys, com també del Circ d’Hivern en l’Ateneu Popular de Nou Barris. Amb l’esguard posat en el relleu generacional i en la formació de joves que vulguin sumar-se a la filosofia de treball cooperatiu, L’Avalot continua en un organisme viu que es transforma amb la gent jove i ambiciosa que l’habita. “El simple fet de convertir el carrer en un espai de cultura ja és revolucionari”, recorden amb alegria. Quaranta anys després, Santa Coloma pot dir que a L’Avalot encara cremen.  

Petit descans a l'Ateneu Popular 9 Barris (1987)

Fotos portada: Carla Roca

Altres: Imatges cedides per l’Avalot Teatre