El paisatge urbà de Santa Coloma s’ha tenyit de noves paraules i significats gràcies al projecte mots, una iniciativa que fusiona art, memòria històrica, natura i comunitat. Ahir, coincidint amb l’inici de la Setmana de la Natura, es va celebrar aquest projecte al Parc Fluvial del Besòs, en el marc de la II Trobada del programa “Parcs i biblioteques... naturalment!”, impulsat per la Diputació de Barcelona.

La iniciativa, nascuda l’any passat, té com a objectiu la recuperació de mots vinculats a l’entorn natural dels municipis participants, molts dels quals han caigut en desús, i la seva reintroducció en el paisatge urbà mitjançant accions artístiques col·lectives. Durant el primer any de vida, mots ha implicat 15 biblioteques, 7 centres de documentació i 9 municipis, amb més de 100 participants. El resultat: més de 200 paraules recollides i 150 transformades en grafits artístics que ara decoren espais públics i parlen de la identitat del territori.

Empremta a Santa Coloma

A la nostra ciutat, el projecte ha tingut un component especial de recerca oral i documental, donada la pèrdua del passat agrícola del municipi. Albert Noguera, usuari habitual de les biblioteques locals, va ser un dels participants actius. Explica que la iniciativa va sorgir d’una conversa informal amb el director de la biblioteca de Singuerlín, i que el va entusiasmar immediatament: "Vaig pensar que era una manera preciosa de recuperar el passat i donar sentit al present. Aquí, des de fa més de 100 anys, s’ha perdut el contacte amb l’agricultura, i les paraules que hi estaven lligades també s’han anat esvaint".

Per localitzar aquests mots, es va recórrer principalment a la font oral, parlant amb persones grans del municipi. "Vam parlar amb gent de 95 o 98 anys que encara recordava com s’anomenaven les eines del camp o els noms dels conreus. També vam revisar textos d’autors locals com Josep Sol o el doctor Vilaseca, i així vam anar construint un vocabulari ric i ple de significat", comentava Noguera. Paraules com besosada, mallal, maricaco, o topònims com turó del pollo, formen part d’aquest llegat col·lectiu que ara torna a la llum.

Diferents personalitats institucionals van ser partíceps de la jornada. El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez, va destacar que mots és un projecte “molt complet, perquè uneix diverses àrees i institucions: biblioteques, parcs i ajuntaments. A més, posa en valor la llengua catalana, recupera paraules que s’estaven perdent i les retorna a la ciutadania a través de l’art”. Gonzàlez, que també va participar pintant una de les paraules al mural, va assenyalar: “Jo vaig pintar maricaco, que és com a Alella es diu al nespra. A Badalona en diuen micaco. Aquestes diferències enriqueixen el nostre país i la nostra llengua”.

Per la seva banda, Xesco Gomar, diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, va posar èmfasi en el paper del projecte com a eina educativa: “Des de la Xarxa de Parcs Naturals sempre hem treballat per vincular natura, cultura i educació ambiental. Aquest projecte és una mostra clara de com la divulgació pot anar més enllà de les paraules i convertir-se en una experiència artística i participativa”. Gomar també va remarcar la importància de la col·laboració entre les dues grans xarxes de la Diputació, la de parcs i la de biblioteques: “És una acció que ens acosta a les persones, que les fa partícips, i que ajuda a mantenir viu un patrimoni que, si no es transmet, es perd”.

La responsable de Cooperació Bibliotecària de la Diputació, Montserrat Álvarez, va oferir una visió més general del projecte: “Hem convidat la ciutadania a participar en una tasca de recuperació de mots vinculats a la natura i a tornar-los a l’espai públic en forma de grafit. Cada paraula està carregada d’història, d’identitat. Aquest projecte ens demostra que el patrimoni immaterial també es pot fer visible i compartir-lo de manera artística i comunitària”.

Segons Álvarez, una de les claus de l’èxit del projecte ha estat el seu format inclusiu i participatiu: “Les paraules no només es van recuperar, sinó que es van escollir col·lectivament i es van representar entre tots. Això ens ha permès connectar les memòries individuals amb una identitat col·lectiva, i fer-ho en espais naturals tan simbòlics com el riu Besòs té un valor afegit inqüestionable”.

Un llibre, el següent pas

El projecte mots no s’acaba aquí. Tot el procés ha estat documentat i es preveu la publicació d’un recull editorial a finals de 2025, amb les paraules recuperades, imatges dels murals i reflexions sobre la iniciativa. Serà una manera de donar continuïtat a una acció que ha sabut combinar patrimoni lingüístic, art urbà, ecologia i cohesió social.