Fa dues setmanes, les companyies de teatre professionals de Santa Coloma, juntament amb dramaturgs i dramaturgues, directors i directores, i actors i actrius professionals colomencs van aliar-se per crear la Plataforma de Professionals de Teatre de la ciutat, una iniciativa que neix per buscar solucions a la greu situació que pateix un sector a qui ja li costava sobreviure en un context normal, i que ara amb la pandèmia ha vist frenada en sec tota la seva activitat.

La nova plataforma la integren les companyies de capçalera de Santa Coloma (La Colmena, l’Excèntrica, Carro de Baco, l’Avalot, El Negro y el Flaco...) juntament amb els professionals que viuen del teatre a la ciutat. Ja s’han mantingut diverses reunions, totes elles lògicament per videoconferència (foto de portada de la notícia). El Mirall.net ha parlat amb alguns dels integrants de la plataforma, que podria convertir-se en una eina molt interessant no només a curt termini, sinó també quan la vida de tothom torni a la normalitat i el coronavirus formi part de la història. 

“Aquesta plataforma és la millor eina per transmetre la perspectiva real del sector avui dia”, explica Juanjo Marín, director de l’Excèntrica, qui treu conclusions positives de la primera reunió mantinguda amb l’alcaldessa Núria Parlon junt amb els responsables municipals de l’àrea de Cultura. Sobre la taula ja hi ha una bateria de propostes de futur i mesures estructurals per mantenir viu el teatre colomenc, i algunes d’elles probablement aniran cristal·litzant en properes setmanes. L’objectiu és buscar solucions a una situació que ho ha paralitzat tot. “La formació que fem a l’Excèntrica, les masterclass, el final de curs... tot ha caigut. També les produccions de l'Excèntrica Canta’m un Conte o Peter Pan. Ens trobem en una situació molt delicada perquè L’Excèntrica no subsisteix de subvencions, som un espai privat que subsisteix a partir dels nostres 170 alumnes”, detalla Marín.

Andreu Banús, un dels directors de La Colmena, explica que les primeres reunions entre els professionals del teatre de la ciutat “han servit per compartir diagnòstics de la situació, per aliar-nos i per proposar un paquet de mesures i d’accions de resistència” per fer front als efectes de la pandèmia. “L’Ajuntament està disposat a ajudar-nos en totes aquelles accions que siguin viables”, indica Banús, qui afegeix que un dels objectius de la plataforma és “no transmetre la sensació que anar al teatre serà perillós. Volem donar confiança a la gent”. Teòricament, les sales de teatre ja podran obrir a la fase 2 de la desescalada, però Banús alerta que “hores d’ara no hi ha cap protocol d’assajos i així serà molt difícil que es puguin programar obres”.  

La nostra publicació també ha volgut conèixer la situació en què es troba L’Avalot, companyia que va néixer a finals de 1985. Una de les seves sòcies (són un cooperativa de tres persones), Berta Núñez, ens explica que la pandèmia va paralitzar l’estrena del seu últim espectacle anomenat Foc, on havien de treballar 14 persones i que s’havia d’estrenar a Premià de Dalt.  Posteriorment havien de participar al festival internacional Sete Sois, Sete Luas 2020 amb actuacions a Itàlia i Portugal. “El món del teatre estem patint moltíssim aquesta crisi. La cultura ha quedat molt relegada i tenim despeses que assumim igualment encara que no hi hagi funcions. Nosaltres el que hem fet és aplicar un ERTO de reducció de jornada”, afirma. L’Avalot exposa que amb la nova plataforma que aglutina els professionals del teatre a Santa Coloma “hem volgut visibilitzar el nostre sector a la ciutat, transmetre que existeix un sector professional a Santa Coloma. També hem de fer una reflexió de cap a on volem anar en el futur”, indica Berta Núñez.

La pandèmia va agafar en un moment molt dolç l'escriptora i dramaturga colomenca Eu Manzanares, que havia estrenat la seva opera prima, Lo Nuestro, de la qual s’han fet unes 50 representacions i que tenia encara per endavant un calendari ben atapeït de funcions durant els mesos de juny i juliol. Manzanares també estava inclosa dins el cartell de la XV edició de L’Obrador Internacional de Dramatúrgia 2020 que organitza la Sala Beckett al juliol. Tot ho ha esguerrat el coronavirus. “Hi ha pèrdues que sí són quantificables, com per exemple els bolos que deixes de fer a causa d’aquesta frenada, però hi ha d’altres que són inquantificables, com tot el que podria haver sigut si no s’hagués aturat l'activitat”, apunta Manzanares, que valora la creació de la nova plataforma a favor del teatre colomenc. “Hem volgut unir forces per visibilitzar la precària situació en què ens trobem, dins un sector que no oblidem que ja estava molt precaritzat, i mirar quines possibles sortides i propostes podem tirar endavant”.