Mor Micaela Flores, La Chunga, la "bailaora" descalça
Micaela Flores Amya, la “bailaora” amb els peus descalços, va morir ahir en un hospital de Madrid on s’estava, als 87 anys d’edat. Havia nascut a Marsella, però amb un any els seus pares van tornar a Barcelona, en la seva infantesa va viure amb la seva família al barri de Santa Rosa. Un càncer diagnosticat fa 11 anys i que li afectava als pulmons, ha estat la causa de la seva mort.
L’any 1963, amb 26 anys, va ser portada de l’Hola!, la publicació de referència a l’època. Va ser amiga de Lola Flores, amb la qual va actuar conjuntament; però també d'Ava Gardner, qui la va ajudar a treballar a Hollywood en un parell de pel·lícules.
Gran artista del flamenc, per la seva característica de ballar sense sabates,e va ser una icona en el panorama internacional d'aquesta disciplina. Quan va deixar l’escena es va dedicar a la pintura d’estil naif que va ser exposada al Museu Torre Balldovina.
Va començar la seva carrera per casualitat quan el pintor Paco Rebés la va contractar per fer-li de model. D’aquí a l’estrellat. Fins i tot va ser musa de Dalí, amb qui, ballanç sobre un llenç amb els peus descalços va fer una de les obres de l’artista empordanès.
Pinzellada de Pere Ferreres
En el llibre Tota la vida, del nostre col·laborador Pere Ferreres, publicat per Edicions de Santa Coloma, té dedicada una pagina on es relata un passatge de la seva vinculació amb Santa Coloma, durant la seva infància.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________
La Chunga
Salíamos a ver pasar la vida y nos cruzábamos con el padre de La Chunga, que iba por las calles y escribía sin saberlo la crónica del lento naufragio de la liturgia de esquilar animales con pelo en la ciudad, mientras su hija Micaela Flores perseguía el éxito.
Noto a faltar a nuestra bailaora de los pies descalzos en Bajarí, película recién estrenada, que nace del mundo de los herederos de Carmen Amaya, la bailaora del Somorrostro.
En esos rincones de marginación y miseria perdidos ahora en el túnel del tiempo retrataron a La Chunga para la portada de Paris Match. El peso de las palabras, el impacto de las fotos. La imagen estremecía.
Cuando la vi actuar con ese arte que le salía de dentro, pensé que no se puede dejar a los más débiles desprotegidos y que la segunda piel de Santa Coloma es flamenca. Del Camarón del exconcejal Candado a Muchachito Bombo Infierno. Santa Coloma es una realidad más compleja de lo que parece, pero siempre es la vida real.
No hay que estar a la sombra de nadie. William Burroughs, a quien la gracia le llegó en forma de gato, dijo que el secreto es permanecer. Bajarí que te vi.
Quieto parao.
____________________________________________________________________________