L’autor poeta i crític colomenc Vicenç Llorca tanca amb la novel·la Simfonia de tardor una trilogia d’obres en aquest gènere que han ocupat deu anys de la seva vida. La va iniciar el 2011 amb Tot el soroll del món i va seguir el 2018 amb Aquell antic missatge de l’amor.

L’amor, l’art, la vida, la recerca de la felicitat són els eixos comuns d’aquestes obres que se succeeixen cronològicament des de la Barcelona post-olímpica, fins l’11S novaiorquès la primera; la crisi dels 2008 i ara una història centrada l’any 2015.

A "Simfonia de Tardor" el reconegut músic gironí Marc Giralt, protagonista, s’ha divorciat i decideix deixar la seva Girona natal, la seva àrea de confort, per anar a un lloc sense arrels familiars, a Organyà, a l’Alt Urgell. La desubicació li provoca al Marc una energia, elements de felicitat que li permeten reconciliar-se amb ell mateix a través de l’art. L’arribada d’Emma, una violinista amor de joventut, li representa una expectativa nova.

L’obra és un homenatge a la música a través del compositor Robert Schumann i la seva primera simfonia, "Primavera", i als seus quatre temps en què s’estructura la novel·la. En l’obra també s’hi troba un homenatge a Gabriel Ferrater i la seva descripció dels paisatges de la tardor.

Amb "Simfonia de Tardor", Llorca culmina una etapa de deu anys on l’escriptor "intenta tractar un tema central: la recerca de l’amor com a eix vertebrador de l’existència i com a gran punt de trobada amb l’altre i allò altre. Seguiré fent novel·les i escrivint poesia. Ho trobo enriquidor i molt interessant. Creativament em trobo fantàstic i inspirat per continuar donant vida a la meva obra".

Fotografia: Quim Masot.