Santa Coloma de Gramenet és la ciutat espanyola amb la mitjana d’habitatges més antics, segons publicava el Diario de Cádiz. La capital andalusa ocupa la cinquena posició, per darrere de L’Hospitalet, Barcelona i Bilbao, en un estudi sobre les 151 poblacions espanyoles de més de 50.000 habitants o capitals de província. Les dades provenen d’un estudi de Técnicos en tu Zona, un servei d’urgències de serralleria i fontaneria de Barcelona que ha analitzat el Cens de Població i Habitatges del 2021 de l’INE.

Segons aquest estudi, el 87% dels edificis colomencs es van construir abans del 1981. D’aquests, el 77,8% es van aixecar en només dues dècades, entre el 1961 i el 1980. Les particularitats del municipi, amb només 3,5 km² de sòl urbà, han impedit un creixement massiu de noves edificacions. La forta especulació immobiliària d’aquelles dues dècades —Santa Coloma va arribar a tenir 141.257 habitants censats el 1971— va aprofitar tots els solars que van sortir al mercat i en van deixar molt pocs sense edificar. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, es van municipalitzar i desclassificar els grans espais que encara quedaven, com Can Zam i la riera de la Pallaresa (Parc Europa), i amb prou feines es va poder construir.

Les xifres que maneja el consistori colomenc són similars, tot i que l’arquitecte municipal, Joan Manel González, matisa que «les xifres fredes que es manegen no s’ajusten a la realitat. És evident que el nostre parc d’habitatges és vell, però, fent una anàlisi completa de la situació i deixant de banda els edificis unifamiliars, no estaríem tan malament».

Santa Coloma té en marxa la construcció de 488 habitatges nous, la majoria de lloguer a preus assequibles, amb l’horitzó del 2032. Els projectes es desenvolupen en col·laboració amb altres organismes públics o per iniciativa municipal. També s’han iniciat projectes per construir-ne 124 més. «Construir no és fàcil», apunta González.

Segons l’arquitecte municipal, el problema de l’envelliment no rau tant en l’any de construcció com en les deficiències de conservació dels edificis, especialment als barris perifèrics i durant els darrers 20 anys. Aquesta manca de manteniment afecta negativament les condicions d’habitabilitat i pot arribar a comprometre la seguretat estructural. Els casos han estat poc freqüents, tot i que l’edifici dels carrers Pirineus 9-11 n’és un exemple.

La desestructuració del veïnat en aquests barris perifèrics, el canvi continu d’inquilins i la mateixa idiosincràsia dels seus habitants fan que es valori poc el manteniment adequat dels edificis, una responsabilitat que correspon als propietaris.

La Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE), obligatòria en els immobles de més de 45 anys, no es tramita amb regularitat. El 2025 només es van presentar 147 informes a la Generalitat, 85 dels quals van obtenir un resultat desfavorable. Les comunitats de veïns són reticents a aprovar les inspeccions pel cost de contractar un arquitecte i per la possible derrama que caldria assumir si s’hi detectessin reparacions. Quan el resultat és desfavorable, sovint esperen a poder reparar i pagar les deficiències greus abans de presentar l’informe.

Segons aquest mateix estudi, a Santa Coloma hi hauria 4.268 habitatges deshabitats, és a dir, que es fan servir menys de 15 dies a l’any.

El govern local s’implica en la rehabilitació d’habitatges

Des del 2015, el consistori ha impulsat diferents estratègies per promoure la rehabilitació dels edificis. La declaració d’Àrees de Conservació i Rehabilitació (ACR), sota el lema «Santa Coloma, renovem els barris», va permetre rehabilitar 62 edificis amb 720 habitatges, gràcies a subvencions i suport tècnic. La signatura d’un conveni amb el Consorci de l’Habitatge de l’AMB, en el marc del Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges, va permetre intervenir en 88 edificis més, amb un total de 866 pisos.

Amb el Pla de Barris, que actualment s’està desplegant, es podran concedir ajuts per a la rehabilitació i la instal·lació d’ascensors als barris de Safaretjos, Raval, Santa Rosa i Fondo. La inversió serà de 7 milions d’euros, finançats al 50% per la Generalitat. L’edifici desallotjat del carrer Pirineus i l’anomenat edifici dels Hispanos, al carrer Circumval·lació, també es beneficiaran d’aquest pla, que preveu una rehabilitació integral dels immobles en condicions avantatjoses. Els veïns podran disposar d’un préstec adaptat a les seves possibilitats per afrontar les derrames, amb una part de l’import coberta mitjançant subvencions.

«Som conscients de l’envelliment i per això vam desplegar en el seu moment polítiques de conservació d’edificis que no es fan en altres ciutats», explica Toni Suárez, responsable municipal d’Urbanisme.