Entre el col·lectiu dels sensellar també hi ha classes

El dia en què els colomencs van votar els nostres representants europeus, va trobar-se el cadàver de dues persones al carrer. Un al costat de la Biblioteca i l’altre a l’esquelet del pàrking del parc Moragas, els dos al barri de Singuerlín.

La policia i el jutge ho van tenir clar des del principi: no hi havia evidències de criminalitat i es tractava de dues persones sense llar, habituades a viure al carrer. L’un en barraques o caixers automàtics i l’altre en les profunditats de l’altra vergonya urbanística de la ciutat. El problema va ser trobar-ne la filiació i avisar els parents, molt pocs i alguns vivint fora del nostre país.

Ha sobtat el diferent tracte rebut per l’un i l’altre. Vlodimyr va tenir comiat-homenatge allà on es movia habitualment, un recordatori ciutadà que pretenia conscienciar la ciutadania del problema que són la trentena de persones que, es calcula, dormen cada nit als nostres carrers i demanar un alberg quan altres ciutats veïnes els tanquen. 

Però per l’altre mort no va haver-hi recordatori, perquè no en coneixien la mort, em diuen.  El seu cadàver duia cinc mesos dins una improvisada tenda de campanya dins les runes del pàrking on el van trobar uns nens mentre jugaven a explorar.

Perquè aquest home no va tenir recordatori, ni comiat? Algú hauria d’explicar-nos-ho.