La manca de pluja obliga a fer mesures contra la sequera

Santa Coloma, com altres 160 municipis de les àrees de Barcelona i Girona ha entrat en estat d’emergència 1. Així ho ha publicat el govern de la Generalitat en un decret que va entra en vigor el 2 de febrer. 

La manca d’aigua motivada pel canvi climàtic causat per la intervenció de l’home, incapaç de posar fre a l’activitat industrial  i economia global que genera l’emissió dels gasos que amb els anys han desembocat en l’efecte climàtic i el foradament de la capa d’ozó és cada dia més notòria i, en el que ens afecta als colomencs, clarament deficitària. Plou molt poc.
Malgrat ser una ciutat que gasta menys de 200 litres per habitant, el que permetrà que les mesures finals ens arribin més tard, ens tocaria ser activistes i procurar estalviar l’aigua en l’ús diari. Tot i que, de moment, les mesures que es prendran afecten només l’ús col·lectiu i podrem notar-ho perquè no podrem dutxar-nos en algun gimnàs o en la inhabilitació de les fonts ornamentals -que, per cert, a Santa Coloma, fa molts mesos que ja no funcionen- ens toca ser solidaris i vigilar el temps que obrim l’aixeta, pausar els cops que ens dutxem... En definitiva, ser part activa en el no malbaratament del cada cop més preuat líquid vital.

Si no plou, vindran mesures més severes. No és que l’aigua s’acabi al món; simplement en el nostre territori i altres; mentre que a altres parts del planeta el canvi climàtic provoca tempestes i greus inundacions. 

Especialment, cal cridar l’atenció sobre els nostres boscos. No és únicament que els arbres es morin, la qual cosa ja és un drama en ell mateix, sinó en la cura de netejar aquests boscos perquè la llenya seca és el més ràpid propagador d’incendis i el nombre de pins, alzines i altres arbres morts i que no s’han retirat és alarmant. S’han compromès a prendre mesures, però tots sabem que si el compromís no es compleix, el perill de perdre el bosc sencer i amb ell la vida que dona és massa alt.

Cal esforçar-se per gaudir l’aigua justa que ens calgui; però els governs han de treballar per trobar solucions (dessalinitzadores, transvasaments, etc...) perquè és el que toca, ja que es fa difícil de creure que mai tornarem a gaudir del clima mediterrani que tant hem gaudit fins ara. És un greu problema i els ciutadans som part, ni que sigui petita, de la solució.