Skip to main content

Els científics posen un límit de 25 anys als boscos colomencs

  • Toni Salvador

El bosc colomenc podria desaparèixer l’any 2047 si no es plantegen solucions dràstiques al canvi climàtic. Així opinen diversos científics de l’àrea litoral i del Maresme, que creuen que la seva situació és terminal. Aquest 2022 cap arbre ha donat fruït, un fet que empitjora les dades de l’any passat i que posa en seriós perill la supervivència de la flora i fauna de la zona.

Segons les dades de pluviometria, Santa Coloma es troba en sequera tècnica des del 2020. És a dir, la pluja que cau és inferior a la mitjana. Aquest any, ni tan sòls l’episodi de pluja torrencial que va arruïnar la diada de Sant Jordi a la ciutat va ser suficient per corregir-ne la mitjana, per la qual cosa les plantes es troben al límit de les seves capacitats. Pep Palacios, mestre jubilat, voluntari forestal i respectat activista de la natura a Santa Coloma explica que, fins i tots els fanals -l’herba més resistent del paisatge mediterrani- està morint-se. El ressentiment d’aquest tipus de plantes afecta a tot el territori, ja que les seves profundes arrels, encarregades de subjectar la terra, es debiliten i en aquells lloc on hi ha pendent la sorra cau i la roca queda al descobert.

Els arbres fruiters també pateixen la sequera.  Als boscos de Santa Coloma hi ha al voltant d’un miler d’oliveres, i ni aquest any ni el passat va haver cap oliva. Els garrofers sí han tret algun fruït, però els lledoners, els arbres més resistents, no han tret fruït, mentre que l’any passat van ser els únics que van aguantar el tipus. Finalment, el problema s’estén també a la fauna. Sense aigua i sense fruïts, els animals es moren o emigren, el que motiva la pèrdua del bosc. És el cas dels conills o inclús dels grills que, per sort, a Santa Coloma continuen resistint.  

“La culpa no és del govern, que també. És nostre, perquè el primer factor mundial per provocar el canvi del clima és la producció de productes càrnics i els avions”, explica Pep Palacio. En definitiva, als nostres boscos, a l’igual que al conflicte climàtic, “hi ha solució, però hem de canviar aviat”, sentencia.