Santa Coloma, una ciutat vella i serà molt difícil i car renovar-la

Costa trobar informació, però les estadístiques i els registres són innegables i plantegen uns reptes de futur que són lluny dels que voldrien afrontar els polítics. Santa Coloma és la ciutat més vella per l’edat mitjana dels seus habitatges. Una afirmació que és molt fàcil d’entendre i en la mateixa explicació hi ha la gravetat del problema.

La febre constructora que va produir-se a Santa Coloma els anys cinquanta i va augmentar als seixanta i els setanta va reblir l’espai urbà edificable a la ciutat. Que les lluites veïnals aconseguissin consolidar com a espais verds zones com Can Zam i el parc Europa i la protecció aplicada a la Serralada de Marina van anar acotant els espais on poder construir pisos.

Santa Coloma tenia més de 141.000 habitants en el cens que van omplir tot el que s’anava construint. Ara, amb pocs més de 125.000 veïns, la manca d’habitatge i d’espais on construir és evident i fa apujar els preus del lloguer i la venda. A més, la ingent quantitat de pisos buits -alguns des de fa molt temps- complica encara més l’equació.

En els darrers quaranta anys s’ha construït poc. Els Cúbics i el Front Fluvial són les promocions més destacades (una privada, l’altra municipal), però els altres pisos nous petits són edificis de pocs pisos, en solars rescatats i que no han permès canviar aquesta mitjana. Els 1.300 pisos que té anunciat construir l’Ajuntament, de lloguer assequible, seran un reforç, insuficient per cobrir la demanda.

Però el greu problema d’aquesta situació és que molts dels edificis construïts, a més de vells, es van fer amb molta pressa i precarietat, materials qüestionables i fonaments justets, buscant només el negoci immediat. L’Ajuntament és conscient que haurà d’enfrontar-se a més casos com el del carrer Pirineus 9-11.