50 anys de La Bressola, l’ensenyança del català al Nord
El Museu Torre Balldovina va rebre el primer acte que recorda els 50 anys de la creació de La Bressola, una associació cultural per promoure una xarxa d'escoles que practiquen la immersió lingüística en català a la Catalunya del Nord. Creada a Perpinyà l'any 1976, la iniciativa ara compta amb 7 escoles d’infantil i primària i 2 instituts de secundària: “Juguem en català i celebrem les festes catalanes mentre mengem pa amb tomàquet”, expressa en un vídeo la directora de La Bressola del Soler, Juliette Durozier.
David Altimir, exdirector de La Bressola de Sant Galdric, va comissariar la xerrada dels 50 anys: “La Bressola ha estat possible gràcies a l’Úrsula Ferrer, primera mestra que va fer aquesta immersió lingüística en català”. Ferrer va anar a una conferència universitària i es va fixar en un projecte del País Basc, anomenat Seaska. Aquesta iniciativa li servia de model i, el 1976, va començar a ensenyar la llengua catalana a 7 infants que en 3 mesos van aprendre l’idioma. Entre aquests primers alumnes es trobaven les dues filles de l'Úrsula Ferrer que van assistir a l’homenatge: “Un grup d’activistes va emprendre l’aventura sense saber que formarien una educació molt potent a la Catalunya del Nord”, van agrair emocionades l’Elisenda i la Guida Planas.
A l'última part de la commemoració, David Altimir va donar pas a una taula rodona formada per Josep Miquel Lacasta, del Casal del Mestre de Santa Coloma; Imma Martínez, primera mestra d’immersió en català de l’Escola Rosselló Pòrcel; i Mercè Abeyà i Pilar Carceller, assessores del Programa d’Immersió Lingüística (PIL). En l’espai es va parlar del problema d’escolarització a Santa Coloma als anys 70 i de com va arribar l’ensenyança catalana: “Fins al 1983 l’Ajuntament de la ciutat no va preguntar els ciutadans si volien matricular-se en català. En aquell moment un 13% estava disposat i dos anys més tard ja era un 60%”, va declarar Josep Miquel sobre la difusió de la llengua.
D’altra banda, Imma Martínez va explicar l’experiència des de la postura de la mestra: “A Santa Coloma la majoria eren castellanoparlants i els alumnes no havien tingut cap contacte amb el català, però tots respectàvem les llengües i apreníem”. Les dues assessores de mestres, Mercè Abeyà i Pilar Carceller, van contar la tasca del programa que lluitava perquè les escoles públiques treballessin en català: “La feina era elaborar propostes i posar-les en marxa amb les mestres als seminaris, on també ens compartien els èxits i reptes que tenien amb els alumnes a l’aula”, va apuntar Abeyà. A més a més, Pilar Carceller va afegir que el programa va ser revolucionari perquè pretenia fer parlar i jugar als alumnes en una època en què regnava la tranquil·litat.
Per acabar l’acte, David Altimir va preguntar als experts que de quina manera veien el futur de l’educació a Catalunya. En aquest sentit, la taula rodona va concloure que La Bressola no s’esperava a on arribaria, però va creure en el procés i va innovar amb la participació essencial a les classes que desitgen que torni.
