El creador del model urbanístic del S.XIX de Barcelona
El passat 4 de febrer l’Aula d’Extensió Universitària de Santa Coloma va organitzar al Museu Torre Balldovina una xerrada sobre Ildefons Cerdà, creador de la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX.
L’arquitecte Alfons Santamaria va ser l’encarregat d’explicar l'evolució del Pla Cerdà en una aula on no hi havia ni una butaca buida. La curiositat colomenca i les ganes per conèixer la història de la ciutat comtal van ser presents durant tot l’acte.
El motiu de l'anàlisi presentada va començar quan Alfons Santamaria es va adonar que l'Eixample és artificial i es preguntava què hi havia abans: “Vaig trobar una Barcelona emmurallada on hi havia camins com l’avinguda de la Creu Coberta que sortia de l’actual Mercat de Sant Antoni, que ara té les muralles sota”.
L’arquitecte barceloní va iniciar parlant de la part humana d’Ildefons Cerdà, aquell home que encara no era famós. Per contextualitzar, Alfons Santamaria va recordar que la política catalana dels anys 1820 va estar marcada pel Trienni Liberal, que es va iniciar amb la imposició de la Constitució de 1812 a Ferran VII i va finalitzar amb el restabliment de l’absolutisme, quan les tropes franceses van entrar i romandre a Barcelona fins a 1826. Aquest context va portar una separació entre la burgesia liberal urbana i la pagesia.
Ildefons Cerdà era el quart fill d’una família que havia adquirit el Mas “El Cerdà” l’any 1440 a Centelles. Un entorn rural, però lligat al comerç americà i amb un esperit obert. El jove, amb la voluntat del pare, anava a ser capellà a Vic, però s’adona que no li agrada i ho deixa. Allà coneix a en Jaume Balmes, un altre intel·lectual català. Després, va marxar a Barcelona a estudiar arquitectura (1832), malgrat que no va obtenir el títol, va emprendre el viatge el 1836 a l’Escola d’Enginyeria de Madrid que només portava 3 anys creada.
Ildefons va pensar que fallava a Barcelona i quin era el malestar dels ciutadans, no li importava el seu voltant perquè ell volia seguir les seves idees. Va concloure que el problema de Barcelona era que estava emmurallada. El 1841, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte d’enderrocar les muralles que ja es va reclamar durant el Trienni Liberal, però no es va iniciar el procés fins al 1854. Durant aquell període, el 1850, el pensador català va ser diputat a Madrid durant les eleccions, representant el districte 2 de Barcelona.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona va treure un concurs per la reforma de la ciutat i el Govern d’Espanya va demanar a Ildefons que presentés una proposta. L’any 1859 va ser la presentació oficial del projecte de l'Eixample, però les obres van iniciar un any després. Quan es presenta la reforma va haver-hi una revolució a Europa el 1860, on només es pensava per edificis particulars en comptes d’una ciutat ben organitzada.
Les famílies benestants es van començar a interessar en l’Eixample: “Cerdà va pensar com a enginyer, trencant els edificis i creant la Via Laietana”, va comentar Alfons Santamaria a la xerrada. L’enginyer volia enllaçar vies principals amb altres carrers i fer edificacions en forma d’U per crear jardins comuns, guanyant millor ventilació als pisos. Fixant-se en París i Viena, Ildefons Cerdà va acordar un mínim volum d’aire per persona, uns 6 m³/h.
La ciutat de Barcelona tenia clavegueres aprofitades de molts anys i com els cavalls dels benestants eren més grans, no podien passar. Per solucionar-lo, el centellenc va proposar deixar una cantonada de cada edifici lliure. Pel carrer passaven els carros, però també volia un interior d’edificis amb espais per descansar. Aquestes illes que ell va presentar no es van construir perquè li van dir que era un negoci i s’havien de tancar totes les cantonades per treure més rendibilitat econòmica. Els propietaris compraven a la planta baixa el negoci, després al principal vivia el servei, al primer pis els propietaris i la resta la llogaven.
El guanyador del concurs de 1859 va ser el projecte d’Antoni Rovira i Trias, amb una ciutat estesa radialment al voltant de la ciutat i separada a través d’un gran bulevard, però que no arribava a integrar les poblacions del voltant. Era un model semblant al de París, dedicat a una bona part de la burgesia, ja que dividia la ciutat en sectors molt definits. L’Ajuntament de Barcelona estava a favor d’aquesta proposta, però el Govern d’Espanya tenia clar que s’havia d’integrar la resta de barris, formant una unificació de Barcelona gràcies a l'Eixample del Pla Cerdà.
Alfons Santamaria va explicar que actualment és veí del barri creat pel pensador. L’última protesta actual és que es volen carregar el cinema Comèdia, fet que els veïns del barri amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) desaprova. Un exemple més que encara que passin els anys, l’Ajuntament de Barcelona vol continuar creant habitatges.
La xerrada va concloure amb unes paraules d’agraïment a Ildefons Cerdà: “Encara que era enginyer, va crear la teoria de l’arquitecte que l’hem agafada durant anys”, va finalitzar Alfons Santamaria.
