Santa Coloma, exemple en el record del Genocidi Armeni
Santa Coloma se situa com a municipi pioner en la defensa de la memòria històrica i els drets humans. La ciutat va ser el primer ajuntament de l’Estat a aprovar una moció de reconeixement del Genocidi Armeni, un acord que avui serveix de referent institucional per a iniciatives com la que el Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha presentat recentment al Ple de la Paeria de Lleida per debatre en la sessió que se celebrarà el pròxim 30 de gener.
La moció, impulsada conjuntament amb l’Associació Armènia a Catalunya Ararat, proposa que el consistori lleidatà reconegui oficialment els crims contra la humanitat comesos contra el poble armeni entre 1915 i 1923, durant l’Imperi Otomà, i estableixi actes institucionals anuals de commemoració. Uns fets considerats el primer genocidi de l’època contemporània, que van provocar la mort de més d’1,5 milions de persones mitjançant deportacions forçades, execucions massives i la destrucció deliberada de comunitats senceres.
El cas de Santa Coloma destaca en l’àmbit municipal com a precedent clau en el reconeixement del Genocidi Armeni. L’acord aprovat pel consistori colomenc va situar la ciutat al capdavant d’aquest tipus d’iniciatives a escala estatal i va reforçar el paper dels ajuntaments en la preservació de la memòria històrica.
El text presentat a Lleida també recorda que el reconeixement del Genocidi Armeni és àmpliament compartit en l’àmbit internacional. L’Organització de les Nacions Unides el va reconèixer oficialment el 1984, mentre que el Parlament Europeu el va qualificar de crim contra la humanitat el 1987, amb posteriors ratificacions. A Catalunya, el Parlament de Catalunya va fixar el 24 d’abril com a dia de commemoració i ha impulsat materials pedagògics per divulgar aquests fets.
En el cas de Lleida, on existeix una petita però activa comunitat armènia, ja s’han celebrat actes de memòria com el del 26 d’abril de 2024, coincidint amb el Medz Yeghern. Ara, la moció presentada per CIEMEN planteja, entre altres mesures, la instal·lació durant el 2026 de l’exposició “Artsakh: rostres d’una neteja ètnica” als baixos de la Paeria, així com la difusió institucional del contingut de l’acord.
Des de CIEMEN defensen que recordar el Genocidi Armeni és una eina essencial per evitar la repetició d’aquest tipus de crims. En aquest sentit, el precedent colomenc es presenta com un exemple del paper que poden jugar els municipis en la defensa dels drets humans, la veritat i la justícia històrica.
