Skip to main content

Es pretén declarar el Poblat Ibèric bé d'interès nacional

El reconeixement facilitaria l'accés a ajuts per fer-hi noves inversions i treballs arqueològics.

El jaciment, ubicat dalt del turó del Pollo és dels més importants de Catalunya i fou descobert l’any 1904.

El poblat ibèric del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet aspira a ser bé patrimonial d'interès nacional.

Recentment s'han iniciat els tràmits per obtenir aquest important reconeixement, el qual facilitaria l'accés a nous ajuts institucionals. Aquestes ajudes permetrien engegar noves inversions i treballs arqueològics al poblat, a banda de blindar i potenciar el seu manteniment.

El proppassat 12 de novembre, la Consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va recórrer l'antic assentament acompanyant una delegació encapçalada per l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. La visita va servir per reforçar aquesta petició que ha fet el consistori, que vol vetllar per un dels grans reclams històrics i turístics de què disposa el municipi i que és visitat per milers de persones al cap de l'any. 

Des de 2017, un òrgan mixt s'ocupa de la gestió i de la protecció del poblat. L’òrgan està format per l'Ajuntament de Santa Coloma, que actua com a gestor directe del poblat i duu a terme les intervencions arqueològiques en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), les tasques de manteniment i vigilància i la promoció del jaciment com a element d'interès cultural i turístic; per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que és el propietari dels terrenys des de l'any 1919, i pel Centre Excursionista Puigcastellar (CEP), que ofereix la seva col·laboració i assessorament com a entitat ciutadana defensora i difusora de la zona arqueològica i del seu entorn.

El poblat del Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 metres d'alçada, amb una superfície que supera lleugerament els 5.000 metres quadrats. Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l'interior, cap al Vallès. Va ser ocupat des del segle VI aC fins a l'inici del segle II aC, i pertanyia al poble dels laietans. Actualment, és un dels espais ocupats pels ibers més ben conservats de la comarca del Barcelonès.


Impulsa:

Amb el suport de: