Amb tan sols 24 anys, Enrique López ja ha assolit una fita que molts somien. Graduat en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB) amb un expedient brillant de 9,14 (excel·lent). Aquest jove colomenc ha aconseguit situar-se en la 23a posició del MIR (162 encerts, 38 fallades i 0 en blanc de 200 punts), l’exigent convocatòria del Ministeri de Sanitat que obre les portes a l’especialització mèdica. Un repte en què cada any es presenten més de 15.000 aspirants per disputar-se les 9.007 places disponibles en hospitals de tot l’Estat.

Més enllà dels números i les posicions, la seva història és la d’un estudiant apassionat per la biologia. Ha guanyat el Premi de Fi de Grau (2024) de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i tercer al Premi de Recerca Gemma Rosell de la UB per les seves investigacions en anatomia. De fet, Enrique col·labora actualment amb la UB impartint seminaris de la mateixa branca al Campus Clínic, on va rebre una empenta del seu professor d’Anatomia Humana, el doctor Iván Sáenz, per presentar-se al MIR. “Si no ho faig ara, no ho faré mai”, rememora.

Recomanat per companys de promocions anteriors a la seva facultat, va escollir preparar-se amb l’acadèmia CTO, però amb una metodologia pròpia, un horari personalitzat, combinant vídeos de les classes, exàmens pràctics diaris i revisió d’apunts amb companys i amics. “És un examen que t’obliga a pensar, sí, però el temari no deixa de ser la medicina com a tal, no pots empollar i vomitar aquí”.

Amb el MIR aprovat, Enrique es troba davant d’una nova decisió: on i en què especialitzar-se. Per la seva posició al MIR, té la possibilitat de triar hospital sense dificultats i ja sap que es quedarà a Barcelona. Els seus centres de referència són l’Hospital del Mar, el Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron. Pel que fa a l’especialitat, encara dubta entre dermatologia, cirurgia maxil·lofacial o otorrinolaringologia, disciplines que l’atrauen per afinitat i interès personal.

Tot i que el seu pare és també metge, Enrique mai ha sentit tenir la pressió per decidir què fer amb la seva vida. Durant la seva adolescència, les bromes sobre que acabaria sent metge eren habituals, però la seva vocació va sorgir pel seu interès en biologia i recerca clínica. Més enllà de la imatge del doctor de bata blanca, Enrique es projecta en un futur com a investigador i docent universitari, a la recerca de més coneixement i com a aliat de la ciència.     

Foto: Carla Roca