Eren temps de repressió i dictadura, tot i que se sabia el que Generalísimo Franco tenia els dies comptats. L’any 1975, la lluita veïnal als barris s’havia canalitzat a través dels partits polítics aleshores encara il·legals i la connivència de les parròquies. Algunes ja feia mesos, fins i tot anys, que havien presentat els papers al Govern Civil per a legalitzar-se; però el règim no va obrir l’aixeta fins a principis de l’any en què va morir el dictador.

La revista Grama va començar a publicar notícies de les AAVV el maig de 1975 sota el titular Las Asociaciones en marcha. Segons el mensual, havien estat aprovades Arrabal, Santa Rosa, La Guinardera, Singuerlín, Centro i Les Oliveres. Després, s’afegirien Río, Can Mariner i Fondo. Les dificultats per aconseguir el visat de Governació depenien de moltes circumstàncies. Singuerlín va aprovar els seus estatuts al desembre del 74 i al febrer ja tenien el visat.

Per contra, Les Oliveres, que havia presentat els papers al novembre del 72 no va ser aprovada fins al març del 75. De les primeres juntes directives, encara podem contactar a Santa Coloma amb els presidents de Singuerlin (Eloy Jurado) i Arrabal (José María Ballesteros, que va convertir-se en el més jove president de Catalunya) i diferents membres de les juntes. Nascudes com quasi tot a l’empara de l’església, alguns partits polítics van presentar els seus candidats a les eleccions que s’hi van haver de celebrar en alguns barris. Els militants que actuaven en la clandestinitat, també van ajudar a posar-les en marxa, però precisament pel seu estatus particular no podien presentar-se. Alguns líders veïnals no adscrits van ser escollits, d’altres col·laboradors sempre van voler quedar en segon terme.

El règim franquista es moria i a Santa Coloma, que arribaria a superar els 140.000 habitants cinc anys després, la legalització de les AV va donar l’empenta definitiva a la lluita veïnal. Amb tot, alguns líders polítics, fins i tot, van decidir seguir en les Comissions de Barri en rebutjar entrar en l’engranatge oficialista, però la majoria de gent del veïnat preferia  la legalitat. A Singuerlín, en  dos mesos, s’hi van apuntar 450 socis, i a la majoria d’AV va passar el mateix. L’activitat de les AV va anar in crescendo fins a l’arribada dels ajuntaments democràtics.

Les lluites veïnals que se succeirien després de la legalització continuaven el que s’havia fet fins aleshores, però amb el suport d’una entitat legal.  La majoria dels nous regidors provenien de la lluita veïnal (amb la màquina d’escriure del futur alcalde Lluís Hernández es van picar els estatuts de l’AV Singuerlín i de l’APA del col·legi Lluís Millet) i des del consistori es va voler controlar la tasca de les AV que, a poc a poc, van anar perdent força i transcendència a la nostra ciutat.  

El moviment veïnal segueix

L’AVV de Can Mariner va celebrar el passat dissabte el primer acte en commemoració del cinquantenari de l’entitat. En un acte festiu, va penjar a la finestra de la masia que dona nom al barri una banderola commemorativa. Els castellers, un documental i un pica-pica van oficialitzar l’acte.

Però poques celebracions més n’hi haurà. La del Raval té previst una trobada de socis a l’abril i Santa Rosa farà una activitat interna amb els socis el 7 de març. La resta s’ho estan pensant o esperen fer-ho conjuntament amb la resta a través de la Federació D’Associacions de Veïns de Santa Coloma de Gramenet, que té la seu en un local municipal a la rambla de Fondo, 14.

La força de cadascuna de les AVV, amb escassos socis i recursos, ha deixat de ser la que era. A part d’organitzar les Festes Majors de cada barri, les reivindicacions importants es canalitzen pel treball conjunt de totes elles a través de la FAVGRAM, on hi ha federades quinze de les disset entitats de la ciutat o la CVBB (Coordinadora Veïnal del Baix Besòs) que engloba a l’anterior. Can Franquesa i Fondo (on hi ha una altra que sí que ho està) no estan federades. Dues associacions de Can Franquesa i de Centre no estan actives des de fa temps.  

 Fotos: Grama // Carla Roca