El passat 19 de juliol, un incendi va afectar quatre naus del polígon de Can Humet, molt properes a la riera de Polinyà. El foc va provocar una fuita d’amoníac a l’empresa Barnastock, dedicada a l’emmagatzematge de productes químics, i l’aigua que es va utilitzar durant les tasques d’extinció va arrossegar part dels productes contaminants fins a la riera.

Aquest vessament tòxic va afectar uns 11,5 quilòmetres del riu Besòs. Tot i que la depuradora de La Llagosta va retenir part del contingut químic, no va poder assumir tota la quantitat de residus tòxics, i va tornar l’aigua automàticament al riu, causant la mort de milers de peixos. Com a conseqüència, s’han vist afectades les set espècies de peixos que hi ha a l’ecosistema, entre elles l’anguila europea, que es troba en perill crític d’extinció.

Davant aquest desastre ecològic, la Diputació i els ajuntaments de Santa Coloma, Sant Adrià i Montcada i Reixac van acordar tancar el Parc Fluvial per a l’ús públic durant la tarda del dia 20 i el 21 de juliol, a més de la platja del Fòrum de Sant Adrià. En aquest temps, voluntaris d’Agrupacions de Defensa Forestal i Agents Rurals van retirar els peixos morts al llarg del riu.

Tomàs Carrión, director de Serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma, ha declarat que el procés de renaturalització del riu Besòs, així com el Refugi de Biodiversitat, no s’han vist afectats per aquest vessament químic. L’estratègia de renaturalització de l’espai del Besòs es basa en llacunes aïllades, on conviuen diferents espècies de fauna i de flora, de forma que l’aigua està segregada del canal del riu. D’aquesta manera, en cas d’un vessament tòxic com el que ha succeït, l’aigua contaminada no afecta la biodiversitat d’aquests hàbitats.

Tot i això, Carrión assegura que cal una “redefinició de les infraestructures”, per tal que si es produeixen accidents d’aquest tipus, el risc de vessament químic sigui mínim.

Les mesures que prendran les autoritats polítiques

L’Ajuntament de Santa Coloma, a través del Consorci Besòs Tordera, reclamarà a la Generalitat les inversions necessàries per garantir les infraestructures necessàries que minimitzin el risc de vessaments tòxics. Alhora, el Consorci ha obert un expedient informatiu a l’empresa Barnastock pels danys ocasionats a la depuradora de La Llagosta.

L’Agència Catalana de l’Aigua també ha obert un expedient per determinar si existeix responsabilitat ambiental per part de l’empresa.  A més, la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona ha obert diligències per investigar els fets.          

Els precedents que ja van fer mal al riu  

El desembre de 2019, un altre vessament provocat com a conseqüència d’un incendi a DITECSA, una empresa de tractament de residus industrials i dissolvents de Montornès del Vallès, va causar un desastre similar. Va afectar 18 quilòmetres del riu Besòs i nombroses espècies de fauna i flora. Gairebé cinc anys després d’aquest episodi, el procediment encara segueix en fase d’instrucció penal als Jutjats de Granollers.

En aquest temps, l’ecosistema del Besòs s’ha pogut recuperar i ha demostrat la seva resiliència, tot i que el risc de nous abocaments posa en perill la salut dels hàbitats. El març de 2022, un nou vessament tòxic en una fàbrica d’emmagatzematge de dissolvents per a pintures de Montornès també va provocar la contaminació de l’aigua. Va morir una gran quantitat de peixos, tot i que l’impacte va ser menor que l’anterior.