Adeu a “L’hort d’en Fito”, onze anys després
Al carrer Enric Granados, número tretze, hi ha un paradís amagat. L’hort d’en Fito, la terra que sana i que ha ajudat durant onze anys a moltes persones vulnerables que han trobat pau i harmonia, entre les mongeteres i les faveres i entre la terra i el sol. Onze anys després de la seva concessió, l’hort tanca les portes en un acomiadament emotiu el passat 24 d’abril.
Un comiat mereixedor del gran treball que han fet les persones i les entitats d’AUPA’M (Agrupació d’usuaris i professionals relacionats amb l’autobús de metadona) i Asaupam (Associació d’intervenció en drogues) en la integració i relació de comunitat que ha generat el projecte de l’hort municipal que ara diu adeu. “No hi ha hagut renovació del contracte de concessió i ara hem d’acomiadar-nos”, explicava Pol Vergara, membre a Asaupam.
L’any 2014, el programa d’horts municipals de Santa Coloma va concedir el que seria tres anys més tard L’hort d’en Fito. Goi, membre actiu d’AUPA’M agraïa de tot cor a tothom que estigués vinculat amb el que havia sigut la terra, “la terra us ha sanat?”, preguntava en to de reafirmació. Són les històries de Carlos, Carmen, Gemma, Agustín, Manu, Félix, Kiko, Martín, Paco, Munir, Sandro… “i a molta gent que ha fet història d’aquest hort”, narrava Goi en el seu discurs.
El mural d’en Fito, que dona el nom a la terra, en un homenatge pel vincle que havia tingut en vida per a la construcció de l’hort, també hi era present, en les paraules dels integrants d’AUPA’M que rememoraven les seves experiències a l’hort. “Estar sol i tenir un espai on estimar-me. L’hort era el meu lloc i mantinc l’esperança de trobar un espai igual, amb els meus companys i amics”, explicava Carlos, un dels testimonis. “Moltes persones en situacions vulnerables ho poden aprofitar. Jo l’he aprofitat”, deia altres de les veus. “Em recordava al meu pare. Ell s’estimava molt la jardineria i la collita. Jo mai em vaig sentir interessada i no va ser després de la seva mort que vaig començar a treballar durant uns anys aquest hort”, explicava Gemma.
La nostàlgia de l’hort d’en Fito va acabar amb un últim pícnic, sota l’ombra dels arbres i la música de la guitarra i veus de Javi i Laura Jareño. A més de palmes i rialles sota un sol que recordava tota una era que s’acaba.
Fotos: C. A
