Skip to main content

La ciutat homenatja l’alcalde republicà Celestí Boada

  • Toni Salvador

Santa Coloma es vesteix de dol per commemorar el 83é aniversari de l'execució de l'alcalde republicà Celestí Boada. ERC, En Comú Podem i el PSC s'han unit en un acte institucional en forma d'ofrena floral davant el memorial dedicat a Boada en la cruïlla entre el carrer Mozart i la rambla del Fondo. La iniciativa ha sigut el tret de sortida del programa de Memòria Històrica organitzat per l'Ajuntament. Al vespre, ERC, el partit al qual pertanyia l'exalcalde, va retre-li homenatge al carrer Major 9, on havia estat casa seva.

En l'acte, tant PSC com ECP han aprofitat per enaltir la figura de Boada com a màrtir contra el feixisme, en referència a la revifada de l'extrema dreta tant a Europa com a territori nacional. En especial, el comú Jesús Sánchez ha volgut recordar la figura del també alcalde republicà José Berruezo. Com a clausura dels discursos, Sam Núñez, primer edil republicà a Santa Coloma des del mateix Celestí Boada, ha incidit en el fet que no hi ha cap plaça ni carrer a la ciutat dedicada a l'històric polític. Barcelona, per exemple, sí que hi té dedicada una petita plaça al Bon Pastor, abans anomenada Fra Juníper Serra.

Celestí Boada, l'alcalde de la Guerra Civil

Celestí Boada va ser alcalde de la ciutat, coneguda durant la república com a Gramenet del Besòs, durant la Guerra Civil. Segons explica l'enciclopèdia de memòria històrica d'ERC, era pagès de professió i, per tant, membre de la Unió de Rabassaires. En fundar-se Esquerra Republicana el 1931 va afiliar-s'hi al Centre Català Republicà Les Carolines, barri colomenc situat a les cases barates del Bon Pastor (abans part de la ciutat), i a les eleccions del gener de 1934 va ser escollit regidor i va ocupar la segona tinença d'alcaldia, posició de la qual seria destituït per la proclamació de l'Estat Català per part de Lluïs Companys.

Amb la victòria del Front d'Esquerres el febrer de 1936, torna a l'Ajuntament, i entre octubre de 1936 i maig de 1938 és alcalde de la població. La primavera de 1938, Boada va marxar de voluntari a l'aviació de l'exèrcit republicà, i José Berruezo va substituir-lo en el càrrec fins al 26 de gener de 1939. L'endemà, 27 de gener, feien la seva entrada a la població les tropes de Franco.

Poc després de la tornada de Boada a la ciutat, el maig de 1939 és detingut al seu domicili arran d'una denúncia presentada per Fernando Rovira Fita -cap local de la Falange- acusat de rebel·lió militar, d'haver participat en els Fets d'Octubre de 1934, de ser membre del Consell Municipal i alcalde durant el període de la Guerra Civil. El 26 de juny de 1939 va ser condemnat a pena de mort, i la matinada del 18 d'octubre va ser afusellat al Camp de la Bota de Sant Adrià de Besòs, deixant orfe a cinc fills. Les seves restes van ser enterrades a la fossa comuna del Cementiri de Montjuïc, al Fossar de la Pedrera.

L'any 1998, Santa Coloma va retre-li un primer homenatge amb una escultura dels artistes Jordi Dalmau i Lídia Górriz a la placeta que hi havia a la cruïlla de l'avinguda de Francesc Macià amb el carrer de Santa Anna. En urbanitzar-se l'espai, l'any 2007 l'escultura, en una segona versió dels mateixos autors, va traslladar-se a la ubicació actual.