Set alumnes del Puig, becats per estudiar genomes de corals
Els corals són un dels millors indicadors científics davant el canvi climàtic actual. La temperatura de l’aigua ha augmentat i el seu nivell d’acidesa (pH) també ha variat. Davant aquest escenari mediambiental, una pregunta científica sorgeix: els corals s’han adaptat genèticament a aquests canvis?
Aquesta és la pregunta que intentaran respondre set alumnes de l’Institut Puig Castellar, que han rebut una beca de 18.500 euros del programa CaixaBank Dualiza per desenvolupar un projecte d'investigació que analitzarà l’ADN de corals recollits entre 1985 i 1986 i actuals, a més d’identificar microorganismes (algues i fongs) que viuen en simbiosi amb els corals.
El professor responsable del Puig Castellar, Juan Antonio Garcia explica que “la temperatura ha augmentat i el pH dels mars ha disminuït. Això és un fet científic. La hipòtesi és si aquests canvis ambientals han afectat d’alguna manera el genoma dels corals”.
El projecte compta també amb la participació d’onze estudiants de l’IES Sierra de Guara (Osca, Aragó) i dos alumnes d’informàtica de l’Institut Provençana de l’Hospitalet. En el cas del Puig Castellar, hi participen Iker Aradillas, Justin Chiquito i Pau Duque, estudiants dels cicles de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (DAM); Mireia García, de Desenvolupament d’Aplicacions Web (DAW) i, Luis Florez, Iván Padilla i Rafael Campos, d’Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (ASIX).
En aquesta recerca científica col·labora també el Museu d’Història Natural de Viena, on tutelaran als alumnes en tècniques de laboratori i seqüenciació d’ADN, a més d’oferir les mostres de corals a analitzar.
Comparar 40 anys d’evolució
La investigació científica dels alumnes tindrà un vessant bàsic per identificar proteïnes fluorescents en els corals i en els seus microorganismes inquilins, les algues i els fongs. Les proteïnes fluorescents que presenten són molt útils en la investigació i aplicació mèdica.
No obstant això, el vertader propòsit és treballar amb mostres de corals recollides entre els anys 1985-1986, que es compararan amb mostres de corals actuals. L’objectiu és analitzar si hi ha diferències en el seu ADN, a més dels microorganismes que hi viuen associats (fongs i algues).
Els corals representen aproximadament un 25% de la biodiversitat marina del planeta i són considerats un termòmetre natural del canvi climàtic.
Com s’analitzarà l’ADN dels corals
El procés de la investigació començarà a l’abril, al Museu d’Història Natural de Viena. El treball començarà amb l’eliminació del carbonat que forma l’esquelet dur del coral per poder extreure l’ADN. Aquest material genètic se seqüenciarà, és a dir, es llegirà en fragments molt petits.
Posteriorment, vindrà la fase d’anàlisi bioinformàtica, mitjançant programes informàtics especialitzats, els alumnes hauran de reconstruir el “trencaclosques” complet, unint aquests fragments de lectures que han aconseguit abans. Aquest procés, conegut com a assemblatge, és una de les parts més crítiques de la investigació. Un cop reconstruït el genoma, podran comparar les seqüències antigues i actuals per detectar possibles diferències.
Els resultats, siguin els que siguin, s’hauran de presentar a finals de juliol. A més, el projecte compta amb una part de disseminació dels resultats d’una plataforma web per presentar els resultats.
Tot i això, no es descarta que el programa es prorrogui si les dades són sòlides i el projecte pugui derivar en una futura publicació científica.
Fotos: C. A