Els municipis es doten d’eines per reforçar l’ús del català
La CIBA està acollint des d'aquest matí la Segona Jornada sobre Política Lingüística als Municipis, organitzada pel Departament de Política Lingüística, amb la participació de representants institucionals i tècnics d’arreu de Catalunya. La trobada s'ha organitzat per aprofundir en els plans locals d’impuls al català, concebuts com a eina estratègica perquè els ajuntaments integrin la llengua de manera transversal en totes les seves polítiques.
La jornada l’ha obert l’alcaldessa colomenca Mireia González, qui ha situat la realitat social de Santa Coloma com a exemple de la complexitat i el potencial del municipalisme. Ha recordat que es tracta d’una ciutat densament poblada, marcada pel riu Besòs i per una llarga trajectòria d’onades migratòries, primer procedents d’altres punts de l’Estat i, en les darreres dècades, d’arreu del món. En aquest context de diversitat cultural, l’alcaldessa ha defensat el català com a element de cohesió i de construcció col·lectiva. “Som una ciutat plural, però volem continuar construint un projecte compartit, i la llengua és un pont que ens uneix”, ha afirmat. González també ha subratllat la importància del teixit associatiu i cultural colomenc i el paper que hi juga la llengua com a vehicle de participació i oportunitats.
Després ha intervingut la directora de l’Àmbit de Formació i Foment del CPNL Massaguer Comes, qui s'ha encarregat de detallar el contingut dels documents. Massaguer ha remarcat que “qualsevol institució que comunica adopta una política lingüística”, i ha insistit en la necessitat d’incorporar una mirada lingüística transversal a totes les àrees municipals. Segons ha explicat, des de la llengua utilitzada als plens fins a la configuració dels ordinadors, la retolació, la contractació pública o la programació cultural, totes les decisions tenen un impacte en l’ús social del català.
Massaguer ha defensat que els plans locals han de ser eines reals de transformació, amb responsables designats, indicadors clars i seguiment continuat, i no simples declaracions d’intencions. També ha posat l’accent en la necessitat de facilitar l’aprenentatge a les persones nouvingudes, reforçar el Voluntariat per la llengua, establir criteris clars d’atenció ciutadana i incloure clàusules lingüístiques en les licitacions municipals per garantir els drets lingüístics.
Les eines que ofereixen des del CPNL
Durant la sessió s’ha presentat la guia “Impulsar el català des dels municipis” i el document de “40 propostes per a l’acció”, que plantegen que la política lingüística municipal no pot quedar reduïda a iniciatives puntuals, sinó que ha de traduir-se en un document estratègic aprovat pel Ple, amb vocació pluriennal, calendari d’execució, pressupost assignat i mecanismes d’avaluació. Els textos remarquen la necessitat de partir d’una diagnosi sociolingüística acurada, amb dades territorialitzades, i d’elaborar una anàlisi de debilitats i fortaleses que permeti fixar objectius realistes i mesurables.
Un dels missatges centrals és que qualsevol ajuntament, pel fet de comunicar i prestar serveis, ja està adoptant una política lingüística, en sigui conscient o no. Per això es defensa incorporar una mirada lingüística transversal a totes les àrees: des de l’atenció ciutadana fins a la contractació pública, passant per la programació cultural, els equipaments esportius o els serveis socials. Entre les mesures proposades hi ha l’establiment de criteris clars d’ús del català en l’atenció al públic, la redacció d’una guia de bones pràctiques per al personal municipal i la detecció de necessitats formatives específiques.
Els documents també incideixen en la importància de garantir que el català sigui llengua habitual en el teixit comercial i empresarial, en les activitats adreçades a infants i joves, i en els serveis per a la gent gran. Es plantegen accions de sensibilització sobre drets lingüístics, la promoció del Voluntariat per la llengua i la creació d’espais d’aprenentatge informal als equipaments municipals per facilitar l’accés a les persones nouvingudes o amb dificultats de mobilitat.
Un altre punt rellevant és la recomanació d’incloure clàusules lingüístiques en licitacions i concessions municipals per assegurar que els serveis externalitzats respectin els drets de la ciutadania. Igualment, es proposa designar un responsable polític o tècnic de política lingüística dins de l’estructura municipal i crear espais de coordinació interna que garanteixin coherència entre departaments.
En aquest context, el Consorci per a la Normalització Lingüística es presenta com a aliat tècnic estable dels ajuntaments, tant en la fase de diagnosi com en la definició d’objectius i l’avaluació de resultats. La col·laboració institucional i la implicació de la societat civil, mitjançant consells municipals o taules participatives, es consideren elements clau perquè el pla no quedi en paper mullat.
